MEN AT ARMS

Un nou llibre del mai prou reconegut i ara enyorat Terry Pratchett.
En la 15 novel.la del Món Disc, i segona de la Guàrdia, una facció de l'aristocràcia, liderada per Edward D'Eath, vol restaurar la monarquia per recuperar el poder perdut.
El capità Carrot, fill adoptiu de nans, resulta ser-ne l'hereu legítim, encara que no està gaire interessat en ser el nou monarca.
Al mateix temps, el capità Vimes es prepara per al seu casament amb lady Sybil Ramkin, i per passar a formar part d'aquesta aristocràcia que li queda tan lluny. Mentrestant, lluita perquè la Guàrdia tingui major diversitat, incorporant-hi nans, trolls i fins i tot una dona llop.
Mentrestant es produeix una sèrie de misteriosos assassinats, que Lord Vetinari prohibeix investigar, per assegurar-se que, efectivament, siguin investigats.
A destacar el contrast entre Carrot, l'honestedat en persona, i el més curtit capità Vimes. Per la resta, una bona parodia de les novel.les policíaques.

“Dwarfs were not a naturally religious species, but in a world where pit props could crack without warning and pockets of fire damp could suddenly explode they'd seen the need for gods as the sort of supernatural equivalent of a hard hat. Besides, when you hit your thumb with an eight-pound hammer it's nice to be able to blaspheme. It takes a very special and strong-minded kind of atheist to jump up and down with their hand clasped under their other armpit and shout, "Oh, random-fluctuations-in-the-space-time-continuum!" or "Aaargh, primitive-and-outmoded-concept on a crutch!” 
Nans i religió

“If you had enough money, you could hardly commit crimes at all. You just perpetrated amusing little peccadilloes.” 

EL POETA DEL POBLE

Novel.la d'Andreu Carranza sobre la biografia d'un dels poetes nacionals catalans, Jacint Verdaguer.
Comença amb els anys d'estudi d'un capellà de família pobra, ajudat pels tiets que tenen una mica més de possibles, i continua amb el seu ascens a confessor del Marqués de Comillas, un dels homes més poderosos de l'época, al que es retrata com una ànima senzilla, que no és conscient de les intrigues al seu voltant.
Verdaguer se situa en mig d'aquestes intrigues i acaba perdent-ho tot i a tothom. Aquí és ajudat, paradoxalment, per l'esquerra anticlerical i pels mateixos pobres als que havia ajudat quan administrava les almoines de Comillas, però poca cosa es pot fer més enllà de procurar-li una mort digna.
Home de paraula, figura controvertida, incòmoda per a tothom, en algun moment dubtareu de la seva salut mental, i també de que fos tan innocent com sembla que, efectivament, va ser. Sens dubte, però, va ser un gran personatge, renovador del llenguatge literari, i figura a reivindicar.
Cal destacar, com a punt que pot grinyolar, el vocabulari arcaitzant, sobretot en la narració de la primera part, però a favor de l'autor cal destacar que l'exhibició de coneixements que se sol fer en aquest tipus de llibres és modesta i queda ben integrada en la història.

MORE FOOL ME

Tercera entrega de les memòries de Stephen Fry.
Autor, guionista, actor, director d'interessants documentals sobre SIDA, homofòbia o  trastorn bipolar, presentador de TV, lector d'audiollibres, i cul inquiet en general.
Culte, intel·ligent i sensible, a més de ferotge crític de si mateix, sempre és un plaer llegir-lo o escoltar-lo. Però la suma global del llibre és decebedora; anem a pams.
Comença amb un resum de les seves anteriors biografies, una mena de "en anteriores capítulos...", massa llarg per als qui els han llegit, i massa curt per als que no. Setanta pàgines, més o menys.
Segueixen unes cent pàgines que son el millor del llibre, centrades en la seva etapa de cocainóman, però trufades d'anècdotes que desdramatitzen el tema.
A partir d'aquí, tenim la sensació de que Fry es cansa, o ha d'entregar el llibre a temps i amb un determinat número de paraules, i es dedica a transcriure els seus diaris de l'època, que no tenen cap interès.
Tenim, doncs, una mostra de la seva brillantor durant 100 pàgines, i una darrera part que fluixeja escandalosament. Decep perquè sabem que Fry és capaç de fer-ho millor, i perquè és molt més personal a Out There o a The Secret Life of The Manic Depressive, dos dels seus documentals que podeu trobar a Youtube sense haver de pagar els 20 euros més o menys que costa el llibre en tapa tova.
En fi, els seus fans estimem al bo de l'Stephen igualment...

FLAWED DOGS

Novel.la de Berkleley Breathed, més conegut com a il·lustrador. El gos de raça d'una família és expulsat degut a la gelosia d'un altre gos que ja hi havia en la família. 

Cant a la bondat i noblesa del gos, no li estalvia cap misèria al protagonista : l'abandonament, un malentès amb l'agressivitat, la investigació en laboratoris, la gossera-dipòsit, fins al moment de revenja cap al "gos dolent" en forma d'aparició del gos expulsat i una tropa d'animals desnonats a l'exposició canina.

Força dur tot i ser literatura juvenil, es redimeix al final amb un happy ending.

 

LA ESPÍA QUE VESTÍA DE ROJO

Memòries d'Aline Griffith de Romanones, i demostració pràctica de que segueixo llegint-me fins i tot les etiquetes del xampú. A vegades, però, una té una agradable sorpresa, com en aquest cas.

Si podeu superar un llenguatge força viejuno i excessivament florit, trobareu la història de com Aline Griffith es va fer espia,  i com va exercir, a Madrid, durant la Segona Guerra Mundial, en el que sembla que era un niu d'espies on ningú estava per orgues i on podies morir fàcilment si t'embolicaves en jocs perillosos. L'interès es manté perquè narra determinats episodis d'història oculta, i també per la recerca d'un agent doble que aporta un toc d'intriga.

 

REAPER MAN

El Pratchett de rigor. La Mort és acomiadat (en les novel·les de Pratchett la Mort és una personificació masculina) i s'instal·la en una granja a fer de mosso d'una solterona gairebé vídua.
Com que ningú va a buscar els morts, hi ha un "excés de vida, i els morts no es moren però tampoc continuen vius...així que algú inventa un grup d'autoajuda per a ells.
Mentrestant, la Mort i el seu successor, posat pels Auditors (un grup de "vigilants de la realitat", que odien la imperfecció i estan mancats de qualsevol traça d'humanitat ) hauran de tenir una trobada, en una trama principal brillant i amb un final rodó.
Hi ha alguns excessos metafísics, que potser avorriran a algú, però també hi ha pàgines memorables, com la Banshee (ésser del folklore celta que anuncia la mort) que no parla correctament, i per tant escriu notes; o la Mort comprant flors i bombons per a la seva empleadora. Us deixo amb una portada que se surt de l'habitual barroquisme, i una cita.





“What can the harvest hope for, if not for the care of the Reaper Man?” 

LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT

Intriga que té lloc a l'Amèrica profunda; un dels llibres més venuts del Sant Jordi de 2014 que és quan me'l vaig comprar.
Construït a base de tòpics, molt ben enllaçats això sí, et manté agafat amb els seus girs twinpeakescos (sense surrealisme, però) i té un final un pèl trampós però que serveix a la justícia poètica.
No és un llibre que et marqui, no és inoblidable, però fa passar bones estones com a lector, que ja és molt.

THE RISE AND FALL OF GREAT POWERS

Novel.la de Tom Rachman.
 Feia una mica de por es digui, de forma tan visible, que és l'autor de The Imperfectionist, i que totes les lloances que se citen siguin sobre aquest anterior llibre de l'autor.
La protagonista és una nena que s'ha criat fora de casa seva, en mig d'un grup de gent bastant estranya, sense que sapiguem qui són els seus pares i que ha passar amb ells. La trucada d'un antic nóvio a Nova Iork la posa sobre la pista del passat, i decideix investigar-lo.
La narració va endavant i endarrera constantment, cosa que no facilita gens la lectura d'un argument ja prou confús per si sol. El "misteri" no es resol fins a la pàgina 300 de 384, i la veritat és que les 299 anteriors es fan difícils d'aguantar vista l'escassa intriga. Cal dir que les 84 restants es fan interessants i es gaudeixen, però no es pot llegir aquest llibre sense un important grau de militància. I també cal dir que unes tisores no li anirien malament, a l'autor....

NADA DEL OTRO MUNDO

Recull de relats d'Antonio Muñoz Molina, que comença amb el que dóna títol al llibre.
Aquest mestre de la narració, conegut per les seves novel.les, mereix ser-ho també pels seus relats.
Són sovint inquietants, com el del títol, amb aires de Cortázar pels seus tocs de realisme màgic units a la profunditat psicològica i humanitat dels  personatges.
Desencontres; drames soterrats, com La Poseída, que duen a vàries lectures; plànols de la realitat diferents com a Otras Vidas; anècdotes, retalls de vida i reflexions sobre la fragilitat de les relacions...cap d'ells deixa indiferent, i això és dir molt en un recull de relats.

SMALL GODS

Terry Pratchett, de nou. Un autor altament recomanable, força prolífic per sort de tots els seguidors que en  plorem la  mort. Volem pensar que, tal com succeiria en les seves novel.les, una Mort que parla en majúscules el va venir a buscar, i que va arribar a la conclusió de que allò que fa que la vida tingui sentit són els gats. Bon viatge i que descansi en pau.

En aquest llibre, el món-disc és rodó i gira al voltant del sol, com a metàfora perfecta de l'únic déu Om...o no, perquè el Móndisc és pla i navega sobre el llom d'una tortuga gegant. Si t'està torturant la Quisició, potser t'inclinis per la primera...però la tortuga es mou.
Sàtira sobre la fe convertida en fonamentalisme, i sobre la tossuderia científica a partir del famós "Eppur si muove" atribuït a Galileu, que n'és un bon exemple. La religió, la fe, i les estructures de poder sovint tenen poc a veure entre sí, tot i que vagin lligades de forma tan incoherent com sòlida. També parla sobre déus i humans, i com, a vegades, ens necessitem, mútuament.
Un dels Pratchetts que més m'ha agradat, d'un autor imprescindible.



 

BON ESTIU

CHRISTMAS STORIES

Recull de relats nadalencs, irregular com tots els reculls, amb perles com algun relat de Nabokov.
Descobrim al Tolstoi cristià, els misteris de Conan Doyle, la ironia de Saki, i hi trobem històries alegres o tristes, com el Nadal mateix. Permet també descobrir autors que desconeixíem.

COM PUC AJUDAR? CRÓNIQUES D'UN VOLUNTARI SOCIAL

Relat autobiogràfic de Maurici Blancafort, voluntari d'Amics de la Gent Gran, amic personal, i cul inquiet en general.
Ens narra la seva "caiguda del cavall", quan va patir un aparatós accident de moto (possiblement el capítol més reeixit literàriament) i com va decidir fer alguna cosa pels altres, en aquest cas, la gent gran.
Amics de la Gent Gran és una entitat que procura acompanyament i afecte a gent gran que viu sola; vaig ser-ne voluntària durant una etapa de la meva vida, i per tant conec també a força gent que surt al llibre.
Personalment m'interessava l'exercici arqueològic al voltant de l'entitat i la seva història, i m'ha agradat la sinceritat que hi posa l'autor, que no sap fer les coses a mitges i per tant es despulla bastant. Tothom que hagi estat en una entitat similar, però, s'hi pot veure reconegut en els alts i baixos, en el temps bons i no tan bons, alegries i desenganys, i també en els canvis vitals i la seva influència en el voluntariat.
Pot també inspirar a d'altres, i precisament per això no és complaent: fer de voluntari és una de les millors coses que es pot fer en la vida, però no és necessàriament un camí de roses.
Heu de saber, també, que tots els beneficis van a Amics de la Gent Gran, així que també es contribueix a una bona causa.

LE POINT AUX TROIS ARCHES

Ismail Kadaré novel·la la construcció d'un pont, a Albània, sobre un riu maleit, narrada per un monjo coetani als esdeveniments. Aquesta és, en realitat, l'excusa per analitzar la fi d'un món, l'Albània medieval, on els enfrontaments pel tron entre diversos senyors feudals portaran a la invasió turca.  La construcció del pont i l'emmurament ritual d'una persona perquè aquesta es pugui fer sense entrebancs, és també un gran exemple de manipulació de les masses, que ara potser es fa més a l'engròs i abans es feia amb les cançons dels trobadors i els fenomens "paranormals".
Interessantísima lectura, llibre dels que t'absorbeixen i et fan oblidar el món al teu voltant, escrit en un to malenconiós que ens posa dins la pell del narrador, i ens fa veure que els grans canvis comencen amb petits esdeveniments.
Recomanable per a tothom qui vulgui una bona novel·la històrica, més enllà de culebrots sobre construcció d'esglésies diverses.

THE HITCHIKER'S GUIDE TO THE GALAXY

Novel·la de Douglas Adams, un clàssic de la ciència-ficció. L'acció comença a casa d'Arthur Dent, que està a punt de ser demolida, juntament amb el planeta Terra sencer, per construir una nova autopista intergalàctica. Justament, el mateix dia, el seu millor amic li confessa que és extraterrestre, i que el món s'acaba. Ambdós queden flotant en l'espai, amb la guia que dóna nom al llibre. Curiosament, anticipa el traductor automàtic i el llibre electrònic.
Trobem un robot depressiu, uns ratolins que són més del que semblen, i descobrim una sèrie de mons en un viatge que continua en dos llibres més, perquè el seu origen es troba en uns guions radiofònics.
Un clàssic, com ja hem dit, que sempre ve de gust com tots els clàssics.

MÉS PLATÓ I MENYS PROZAC

Assaig de Lou Marinoff, que suposa la presentació (i gran operació de màrketing) de la filosofia pràctica.
Preconitza que la filosofia ha de tenir utilitat en la vida diària, perquè algú ha tingut el teu mateix problema abans i li ha trobat solució.
Si s'aplica l'escola filosòfica adequada, ens diu Marinoff, no cal medicació ni teràpia per a determinats trastorns mentals. Carrega, doncs, contra els excessos i l'abús de psiquiatria i psicotrópics,  encara que sigui tendenciós quan sembla oferir la panacea.
A través d'exemples de problemes i la seva solució veiem el seu mètode. Avui en diríem coaching filosòfic, on algú t'ajuda a trobar la resposta que ja tens dins teu i fonamentar-la.
Potser, més enllà del títol, està una mica sobrevalorat.

A BIT ON THE SIDE

Recull de relats de William Trevor, sobre l'amor.
Molt ben narrats i escrits, parlen sobre i analitzen els sentiments de forma acurada i propera. Com en tot recull, hi ha perles, com Sitting with the Dead, i alguns relats que brillen especialment. Els pitjors, però, son bons a seques.
En general, es tracta sobre un tema molt tractat, però de manera poc evident, i en totes les seves vessants: l'adulteri, la viduïtat, l'amor platònic, el divorci,..tots els personatges tenen una ferida o altra, però segueixen endavant. És, per tant, una lliçó vitalista.

PIO DE PIETRELCINA

Biografía-panegíric  de Pio de Pietrelcina, un dels sants moderns més venerats, i frare caputxí. Recopila els fets extraordinaris que se li atribueixen, com episodis de bilocació, estigmes, i també d'altres més terrenals, com la fundació d'un hospital i de diversos grups d'oració.
Recull també els atacs dels seus enemics, lògics  en un personatge tan famós en el seu temps, objecte de pietat popular en vida, i per tant també amb força detractors.
Reconec que un Déu que et dóna llagues incurables i una pietat/santedat basada en el patiment no són ni la meva idea de Déu ni de fe, per no parlar de certs trets rancis del personatge, com el seu anticomunisme, i antimasonisme, o el seu rebuig d'altres fes cristianes. Potser respon a una època, que tampoc no és la meva, on l'odi i el rebuig eren encesos i mutus, però m'estimo més aquests temps de respecte.
Per conèixer millor, doncs, una figura controvertida, però que va unir en la seva persona el místic i el sant d'acció, si hem de jutjar per la seva obra hospitalària.

MASTER AND COMMANDER

Primera novel.la d'una sèrie, escrita per Patrick O'Brien.
Narra les aventures del militar Jack Aubrey i del cirurgià naval Stephen Maturin, durant les guerres napoleóniques. En aquesta entrega, el llibre s'inicia a Maó, durant l'ocupació anglesa.
Ben redactat, ben documentat, però no hi he entrat en absolut i no seguiré llegint la saga.

ENTERRAR A LOS MUERTOS

Interessant assaig sobre la mort de José Robles durant repressió que es va produïr a la rereguarda, dins el mateix bàndol republicà. 

Se'ns narra la guerra oberta entre les faccions trotskistes i estalinistes, de la mà de l'amic de Robles, el novel.lista americà John Dos Passos. Hi apareixen personatges de l'època com Hemingway, Teresa Pàmies, i la mateixa família Robles. 

Ens mostra una Espanya republicana, plena de retórica buida, amb una guerra que es perd des de dins, en part pels foscos interessos soviètics. De fet, Dos Passos pagarà la seva coherència amb l'ostracisme dels seus companys d'esquerres. 

Tan fàcil de llegir com una novel.la, i molt ben documentat

THE GOD OF SMALL THINGS

Novel.la d'Arundhati Roy.
Amb una prosa magnífica que fa que no et saltis les descripcions, anem encaixant les peces d'aquesta història d'amor tenyida de tragèdia.
Els personatges són una dona divorciada, els seus dos fills, un intocable fill d'un dels seus criats, i la filla del germà de la dona, arrivada des d'Anglaterra. Amb aquests elements, magníficament retratats, la fatalitat es desencadena com en les millors tragèdies; l'univers infantil filtra els esdeveniments i ens els fa veure com a travès d'un vel, a vegades, però no en mitiga la crueltat.
No és entreteniment, però és literatura de la bona, que, en aquest cas, ens mostra una Índia que també es real, i que en constitueix la cara més obscura, que encara perviu.

VIATGE PELS GRANS MAGATZEMS

Un vell gag de Mikimoto deia que Espinàs havia publicat "A peu pel passadís de casa"; aquest llibre el fa recordar.
Espinàs és capaç de fer bona literatura d'una cosa tan àrida i poc motivadora com uns grans magatzems, fent un llibre de lectura lleugera, àgil i fins i tot interessant d'un entorn prosaic.
M'ha fet pensar que potser, si mai escriu "A peu pel passadís de casa", també serà interessant...

THE HIPPOPOTAMUS

Fry ens regala una novel.la de ficció. Ted Wallace, un impresentable desde gairebé tots els punts de vista, es acomiadat del seu lloc de feina com a crític teatral, i aprofita per agafar un descans...i un encàrrec d'investigar misterioses curacions en una casa de camp de la classe alta britànica.
Narrativament comença bé, fa panxa al mig i desprès remunta de nou.
Un dels fills de la família sembla tenir poders, i al final res no és el que sembla...o sí, i qui té "poders" és qui és capaç d'estimar sense escarafalls ni reconeixement.

PYRAMIDS

Un altre Terry Pratchett. Un aprenent d'assassí (del gremi d'assassins, naturalment) ha passat l'examen per a ser professional. Però és cridat a casa seva, com a hereu d'un regne en mig del desert, travessat per un riu que amb les seves crescudes torna fèrtil la terra, on es construeixen piràmides per a enterrar els morts, i on el rei és una mena de déu vivent. Amb aquests ingredients,es construeix una sàtira sobre el poder polític i religiós, i sobre el que crèiem saber sobre Egipte.

MONSIEUR MALAUSSÈNE

Daniel Pennac ens regala un llibre més de la tronadíssima, disfuncional, i alhora modèlica família Malaussène.
Dues trames criminals, una de venda de tatuatges i l'altra de transplantament de fetus, s'entrecreuen en la vida de Benjamin, el germà de família de tota la saga.
Intriga ben portada i ben escrita, amb girs sorprenents i el toc de surrealisme marca de la casa.

AH, SI? COM PARLAR DE DÉU ALS INFANTS

Francesc Torralba, filòsof, teòleg i pensador creient,examina qüestions de fe en un llenguatge senzill, a través de les preguntes que fa un fill de 12 anys a la seva mare. Sense dogmes, perquè a vegades la millor resposta és un "no ho sé", i perquè la fe es creure, no saber.
S'examinen els orígens, con és Déu, la pregària, el perquè hi ha patiment si Déu existeix i és omnipotent, l'ateisme, la figura de Jesús, la ciència i la religió...en definitiva no es passa per damunt de cap tema.
Molt recomanable per a creient, i per a no creients que vulguin saber més.

LA SOMBRA DEL GRANADO

Novel.la de Tariq Alí que narra els dies posteriors a la presa de Granada pels Reis Catòlics, i com aquell món de tolerància i civilització desapareix sota el dret de conquesta i el fonamentalisme religiós. Tot des del punt de vista dels musulmans que es van quedar desprès d'aquesta conquesta, als quals el decret de conversió forçada de deu anys més tard va abocar a l'exili o la ocultació.
Esplèndida novel.la històrica.

GAELI O L'HOME DEU

Pere Calders planteja l'aparició d'un home capaç de fer miracles, en plena efervescència revolucionària de 1938. Aquest personatge s'associarà amb GAeli, un pensador que intentarà treure'n profit.
Calders en estat pur, amb fantasia i humor absurd dins la quotidianitat, amb ironia. A estones es com si Kafka i Cortàzar se'n haguessin anat de copes, i també hi ha llenya per a extremistes, il.luminats, i contra l'escola d'Olot.  I al final, millor que les grans empreses són els petits plaers. 

EL TEU NOM ES OLGA

Espinàs fa un cant d'amor a la seva filla Olga, afectada de síndrome de Down.
Explica com és, i la seva relació amb ella al llarg dels anys. Amb afecte, però sense sensibleria, amb aquella capacitat per escriure i descriure que té l'Espinàs, i sense tòpics, ens ajuda a comprendre la unicitat de cada persona, tingui o no Down.
Podem parlar d'un veritable bestseller, traduït a molts idiomes i que encara se segueix llegint i recomanant. I una altra cosa que potser no està tan bé, que sigui lectura obligatòria en moltes escoles i facultats.

GOING POSTAL

Un altre Pratchett. Moist Von Lipwig, lladre de llarg historial, ha de ser penjat pels seus crims, però se salva en el darrer moment. Lord Vetinari, el governant, li presenta una oferta que no pot rebutjar, en sentit literal, que consisteix en encarregar-se del servei postal de la ciutat d'Ankh-Morpork. El servei porta dècades sense funcionar,  i les cartes s'amunteguen sota la caca dels coloms. A més, només hi ha dos empleats. 

El servei de clacks, torres de senyals, s'ha apropiat del servei de correu, i des de llavors aquest no ha fet sino declinar. A més, els predecessors de Von Lipwig en el càrrec han anat morint en estranyes circumstàncies, i la massa de cartes i paquets ha cobrat vida. 

Finalment tot es resol, no sense una bona dosi de sàtira del nostre món en forma de fantasia. 

Les cites habituals: 

Sobre com afrontar situacions difícils

“Speak softly and employ a huge man with a crowbar.” 

Sobre els alts càrrecs

What kind of man would put a known criminal in charge of a major branch of government? Apart from, say, the average voter.

Sobre les crisis econòmiques 

There was no safety. There was no pride. All there was, was money. Everything became money, and money became everything. Money treated us as if we were things, and we died.
But, in truth, it had not exactly been gold, or even the promise of gold, but more like the fantasy of gold, the fairy dream that the gold is there, at the end of the rainbow, and will continue to be there forever - provided, naturally, that you don't go and look. This is known as finance.

SACRIFICI A MOLOC

Novel.la negra escandinava. Si, hi havia de caure. Me'l va recomanar la meva mare, que és molt fan d'aquesta autora. En fi, qualsevol li diu que no a una mare...
Bromes apart, una lectura entretinguda, que potser no canviarà la meva vida, però que compleix el que promet. No hi ha excessos de truculència.
Un grup de caçadors mata un ós, i quan n'obren el ventre, hi troben restes humanes. Mesos més tard, es troba una dona assassinada a casa seva, amb una forca, i el seu nét de 7 anys ha desaparegut.
La fiscal Rebecka Martinsson investigarà el cas, encara que sigui a títol personal.

A STREET CAT NAMED BOB

Un músic de carrer de Londres (Covent Garden per més senyes) es troba un gat ros ferit, i decideix curar-lo i tenir-lo a casa uns dies. Pensa que el gat, acostumat al carrer, no voldrà estar tancat en una casa, i que ell mateix, en recuperació de les seves adiccions i d'una etapa de vida al carrer, tampoc no està per alimentar més boques. Però el gat, aviat batejat com a Bob, decideix quedar-se amb l'humà, i aquest se'l emporta cada dia a la cantonada habitual on toca la guitarra. Ambdós es converteixen aviat en celebritats, demostrant que les segones oportunitats existeixen. 

O de com l'amor d'un animal (i per un animal) pot treure el millor de nosaltres, fins i tot quan venim del pitjor. 

 

 

NELSON MANDELA IN HIS OWN WORDS

Interessantíssim recull d'escrits de Nelson Mandela, imprescindible per a tot aquell que estigui interessat en el personatge. Cal però, haver llegit o llegir desprès una biografia, perquè aquest llibre no ho és, i ens caldrà una perspectiva aliena per comprendre'l amb llums i ombres. Una altra recomanació és tenir a mà o consultar abans l'epíleg de noms, si no ens volem perdre.
Hi trobarem texts teòrics, junt amb d'altres de més personals, o una combinació de totes dues coses, com en les cartes de protesta perquè no se li permet acudir al funeral de la seva mare o del seu fill, o perquè les seves cartes son retallades o no remeses als familiars.

EL HIJO DE YURI GAGARIN

Santiago Sanchis, director del Periódic d'Ontinyent i pare adoptiu de Konstan, ens narra la vida als orfanats de la Russia post soviética des de la perspectiva de Max Z, un nen que hi viu.

El punt de partida, que es una llicència literària, un nen que tot ho comprèn i ho processa, ens permet situar-nos en la seva perspectiva.
En contra, que potser carrega les tintes en la dolenteria del personal rus, i jo la carregaria contra els d'aquí. Però la major part del que s'hi narra és cert, i dóna forma a les intuïcions i observacions que molts ens hem fet.
Un dels episodis que sembla forçat, el del retorn d'un nen, està basat en un cas real, i l'autor ho té molt present: la seva vista judicial d'adopció a Rússia va ser la mateixa setmana, i per això segurament va durar cinc hores.
Es toquen amb una dolça tristor tots els temes: el retorn, el retorn a la família biològica que no és capaç de tenir cura dels seus fills; els pares adoptius i les seves ànsies; la dura espera entre conèixer al futurs pares i sortir de l'orfenat, l'abandonament hospitalari i les retirades de custòdia....el principal encert és novel.lar un tema sobre el que a molts ens agradaria escriure. Però la història que hem viscut no ens pertany només a nosaltres, també és dels nostres fills, i en som custodis.  pI tots ens preguntem encara, i ens preguntarem, què se'n haurà fet dels que es queden allà, com  Max Z.