El Pratchett de rigor. La Mort és acomiadat (en les novel·les de Pratchett la Mort és una personificació masculina) i s'instal·la en una granja a fer de mosso d'una solterona gairebé vídua.
Com que ningú va a buscar els morts, hi ha un "excés de vida, i els morts no es moren però tampoc continuen vius...així que algú inventa un grup d'autoajuda per a ells.
Mentrestant, la Mort i el seu successor, posat pels Auditors (un grup de "vigilants de la realitat", que odien la imperfecció i estan mancats de qualsevol traça d'humanitat ) hauran de tenir una trobada, en una trama principal brillant i amb un final rodó.
Hi ha alguns excessos metafísics, que potser avorriran a algú, però també hi ha pàgines memorables, com la Banshee (ésser del folklore celta que anuncia la mort) que no parla correctament, i per tant escriu notes; o la Mort comprant flors i bombons per a la seva empleadora. Us deixo amb una portada que se surt de l'habitual barroquisme, i una cita.
“What can the harvest hope for, if not for the care of the Reaper Man?”
Com que ningú va a buscar els morts, hi ha un "excés de vida, i els morts no es moren però tampoc continuen vius...així que algú inventa un grup d'autoajuda per a ells.
Mentrestant, la Mort i el seu successor, posat pels Auditors (un grup de "vigilants de la realitat", que odien la imperfecció i estan mancats de qualsevol traça d'humanitat ) hauran de tenir una trobada, en una trama principal brillant i amb un final rodó.
Hi ha alguns excessos metafísics, que potser avorriran a algú, però també hi ha pàgines memorables, com la Banshee (ésser del folklore celta que anuncia la mort) que no parla correctament, i per tant escriu notes; o la Mort comprant flors i bombons per a la seva empleadora. Us deixo amb una portada que se surt de l'habitual barroquisme, i una cita.
“What can the harvest hope for, if not for the care of the Reaper Man?”