Santiago Sanchis, director del Periódic d'Ontinyent i pare adoptiu de Konstan, ens narra la vida als orfanats de la Russia post soviética des de la perspectiva de Max Z, un nen que hi viu.
El punt de partida, que es una llicència literària, un nen que tot ho comprèn i ho processa, ens permet situar-nos en la seva perspectiva.
En contra, que potser carrega les tintes en la dolenteria del personal rus, i jo la carregaria contra els d'aquí. Però la major part del que s'hi narra és cert, i dóna forma a les intuïcions i observacions que molts ens hem fet.
Un dels episodis que sembla forçat, el del retorn d'un nen, està basat en un cas real, i l'autor ho té molt present: la seva vista judicial d'adopció a Rússia va ser la mateixa setmana, i per això segurament va durar cinc hores.
Es toquen amb una dolça tristor tots els temes: el retorn, el retorn a la família biològica que no és capaç de tenir cura dels seus fills; els pares adoptius i les seves ànsies; la dura espera entre conèixer al futurs pares i sortir de l'orfenat, l'abandonament hospitalari i les retirades de custòdia....el principal encert és novel.lar un tema sobre el que a molts ens agradaria escriure. Però la història que hem viscut no ens pertany només a nosaltres, també és dels nostres fills, i en som custodis. pI tots ens preguntem encara, i ens preguntarem, què se'n haurà fet dels que es queden allà, com Max Z.
El punt de partida, que es una llicència literària, un nen que tot ho comprèn i ho processa, ens permet situar-nos en la seva perspectiva.
En contra, que potser carrega les tintes en la dolenteria del personal rus, i jo la carregaria contra els d'aquí. Però la major part del que s'hi narra és cert, i dóna forma a les intuïcions i observacions que molts ens hem fet.
Un dels episodis que sembla forçat, el del retorn d'un nen, està basat en un cas real, i l'autor ho té molt present: la seva vista judicial d'adopció a Rússia va ser la mateixa setmana, i per això segurament va durar cinc hores.
Es toquen amb una dolça tristor tots els temes: el retorn, el retorn a la família biològica que no és capaç de tenir cura dels seus fills; els pares adoptius i les seves ànsies; la dura espera entre conèixer al futurs pares i sortir de l'orfenat, l'abandonament hospitalari i les retirades de custòdia....el principal encert és novel.lar un tema sobre el que a molts ens agradaria escriure. Però la història que hem viscut no ens pertany només a nosaltres, també és dels nostres fills, i en som custodis. pI tots ens preguntem encara, i ens preguntarem, què se'n haurà fet dels que es queden allà, com Max Z.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.