El primer de tots, el Restaurante Marisquería La Sirena Verde, a la Gran Vía. La seva sopa de peix i marisc justifica per si sola, no una visita al restaurant, sinó a Madrid mateix. El restaurant, a la planta superior, és una mica car, però hi trobem aquells entranyables cambrers madrilenys que es jubilaran fent de cambrers, una espècie en extinció a Barcelona, que us recomanaran el peix del dia i us preguntaran, amb paternal preocupació, com és que no us heu pogut acabar el plat. També hi trobem un producte excel·lent, que fa honor a la xovinista afirmació madrilenya de que “Madrid es el mejor puerto de España”. També recomano les “puntillas”, els nostres xipirons. I les cloïsses son magnífiques. Al pis de baix, amb estovalles de paper, podeu degustar tapes i també la sopa de peix, a un preu més raonable.
El carro de postres té diverses especialitats de la pastisseria Mallorca, cosa que entronca amb el segon mite gastronòmic madrileny: el milfulls de crema i maduixetes de la pastisseria Mallorca. Un milfulls amb regust de caramel, una crema suau amb el punt just de dolçor, i unes maduixetes que hi donen el toc fresc i afruitat. Aquest negoci que va començar sent modest, ara té sucursals a tot Madrid, i fins i tot fa càterings.
El tercer mite són les rosquillas de Alcalá. No son fàcils de trobar, perquè si bé totes les pastisseries tenen rosquillas tontas (sense glassejat) i listas (amb glassejat), i rosquillas de Santa Clara (amb glassejat de clara i sucre), pocs llocs tenen les rosquilles de pasta de full amb glassejat de sucre i rovell, que son les d’Alcalá. Busqueu-les a les pastisseries Viena Capellanes.
I el quart, per fer la típica broma de quin museu has visitat a Madrid, és el Museo del Jamón. Qualsevol d’ells té una selecció d’embotits, pernils i formatges magnífica, i algunes opcions calentes, de les que es poden recomanar les sopes d’all i la sopa castellana. Això sí, no us hi cabrà gaire pernil, desprès....
Quan sigui rica, ja parlaré del Lhardy!