Tercera entrega de les memòries de Stephen Fry.
Autor, guionista, actor, director d'interessants documentals sobre SIDA, homofòbia o trastorn bipolar, presentador de TV, lector d'audiollibres, i cul inquiet en general.
Culte, intel·ligent i sensible, a més de ferotge crític de si mateix, sempre és un plaer llegir-lo o escoltar-lo. Però la suma global del llibre és decebedora; anem a pams.
Comença amb un resum de les seves anteriors biografies, una mena de "en anteriores capítulos...", massa llarg per als qui els han llegit, i massa curt per als que no. Setanta pàgines, més o menys.
Segueixen unes cent pàgines que son el millor del llibre, centrades en la seva etapa de cocainóman, però trufades d'anècdotes que desdramatitzen el tema.
A partir d'aquí, tenim la sensació de que Fry es cansa, o ha d'entregar el llibre a temps i amb un determinat número de paraules, i es dedica a transcriure els seus diaris de l'època, que no tenen cap interès.
Tenim, doncs, una mostra de la seva brillantor durant 100 pàgines, i una darrera part que fluixeja escandalosament. Decep perquè sabem que Fry és capaç de fer-ho millor, i perquè és molt més personal a Out There o a The Secret Life of The Manic Depressive, dos dels seus documentals que podeu trobar a Youtube sense haver de pagar els 20 euros més o menys que costa el llibre en tapa tova.
En fi, els seus fans estimem al bo de l'Stephen igualment...
Autor, guionista, actor, director d'interessants documentals sobre SIDA, homofòbia o trastorn bipolar, presentador de TV, lector d'audiollibres, i cul inquiet en general.
Culte, intel·ligent i sensible, a més de ferotge crític de si mateix, sempre és un plaer llegir-lo o escoltar-lo. Però la suma global del llibre és decebedora; anem a pams.
Comença amb un resum de les seves anteriors biografies, una mena de "en anteriores capítulos...", massa llarg per als qui els han llegit, i massa curt per als que no. Setanta pàgines, més o menys.
Segueixen unes cent pàgines que son el millor del llibre, centrades en la seva etapa de cocainóman, però trufades d'anècdotes que desdramatitzen el tema.
A partir d'aquí, tenim la sensació de que Fry es cansa, o ha d'entregar el llibre a temps i amb un determinat número de paraules, i es dedica a transcriure els seus diaris de l'època, que no tenen cap interès.
Tenim, doncs, una mostra de la seva brillantor durant 100 pàgines, i una darrera part que fluixeja escandalosament. Decep perquè sabem que Fry és capaç de fer-ho millor, i perquè és molt més personal a Out There o a The Secret Life of The Manic Depressive, dos dels seus documentals que podeu trobar a Youtube sense haver de pagar els 20 euros més o menys que costa el llibre en tapa tova.
En fi, els seus fans estimem al bo de l'Stephen igualment...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.