Relat autobiogràfic de Maurici Blancafort, voluntari d'Amics de la Gent Gran, amic personal, i cul inquiet en general.
Ens narra la seva "caiguda del cavall", quan va patir un aparatós accident de moto (possiblement el capítol més reeixit literàriament) i com va decidir fer alguna cosa pels altres, en aquest cas, la gent gran.
Amics de la Gent Gran és una entitat que procura acompanyament i afecte a gent gran que viu sola; vaig ser-ne voluntària durant una etapa de la meva vida, i per tant conec també a força gent que surt al llibre.
Personalment m'interessava l'exercici arqueològic al voltant de l'entitat i la seva història, i m'ha agradat la sinceritat que hi posa l'autor, que no sap fer les coses a mitges i per tant es despulla bastant. Tothom que hagi estat en una entitat similar, però, s'hi pot veure reconegut en els alts i baixos, en el temps bons i no tan bons, alegries i desenganys, i també en els canvis vitals i la seva influència en el voluntariat.
Pot també inspirar a d'altres, i precisament per això no és complaent: fer de voluntari és una de les millors coses que es pot fer en la vida, però no és necessàriament un camí de roses.
Heu de saber, també, que tots els beneficis van a Amics de la Gent Gran, així que també es contribueix a una bona causa.
Ens narra la seva "caiguda del cavall", quan va patir un aparatós accident de moto (possiblement el capítol més reeixit literàriament) i com va decidir fer alguna cosa pels altres, en aquest cas, la gent gran.
Amics de la Gent Gran és una entitat que procura acompanyament i afecte a gent gran que viu sola; vaig ser-ne voluntària durant una etapa de la meva vida, i per tant conec també a força gent que surt al llibre.
Personalment m'interessava l'exercici arqueològic al voltant de l'entitat i la seva història, i m'ha agradat la sinceritat que hi posa l'autor, que no sap fer les coses a mitges i per tant es despulla bastant. Tothom que hagi estat en una entitat similar, però, s'hi pot veure reconegut en els alts i baixos, en el temps bons i no tan bons, alegries i desenganys, i també en els canvis vitals i la seva influència en el voluntariat.
Pot també inspirar a d'altres, i precisament per això no és complaent: fer de voluntari és una de les millors coses que es pot fer en la vida, però no és necessàriament un camí de roses.
Heu de saber, també, que tots els beneficis van a Amics de la Gent Gran, així que també es contribueix a una bona causa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.