Un músic de carrer de Londres (Covent Garden per més senyes) es troba un gat ros ferit, i decideix curar-lo i tenir-lo a casa uns dies. Pensa que el gat, acostumat al carrer, no voldrà estar tancat en una casa, i que ell mateix, en recuperació de les seves adiccions i d'una etapa de vida al carrer, tampoc no està per alimentar més boques. Però el gat, aviat batejat com a Bob, decideix quedar-se amb l'humà, i aquest se'l emporta cada dia a la cantonada habitual on toca la guitarra. Ambdós es converteixen aviat en celebritats, demostrant que les segones oportunitats existeixen.
O de com l'amor d'un animal (i per un animal) pot treure el millor de nosaltres, fins i tot quan venim del pitjor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.