Restaurant DO VIC
Es tracta d’un restaurant situat a Vic, al carrer Sant Miquel dels Sants, 16, just davant de la casa natal de Sant Miquel dels Sants, patró de la ciutat de Vic. Per situar-vos, és molt a prop de la plaça, al casc antic.
Hi vam tastar el menú del migdia, i ens hi van portar uns amics vigatans que van estudiar al “cole” amb el cuiner.
El local és agradable, amb les parets decorades amb pedra vista i mobiliari modern. Potser, tenint en compte que està en un carrer estret, li caldria una mica més de llum. El servei, eficient tot i l’hora, punta, del migdia.
De primer vam tastar una amanida amb taronja, pernil i espàrrecs verds, opció saludable i plena de color i gustos diversos, en quantitat més que raonable i en general molt bona, de les millors amanides “de fullaraca” que he menjat. Altres opcions van ser la fideuà, correcta, i els carbassons farcits de brandada, també molt bons, de gusts fi i subtil i molt ben equilibrat. Els plats es presenten de forma molt agradable a la vista.
Els segons van ser salmó a la planxa amb salsa, que anava acompanyat d’un petit guarniment de verdures. Estava molt bo, sense l’excés de greix que sol desprendre aquest peix sempre que se’l demana en un menú. Jo em vaig desmarcar de la tònica assalmonada amb un melós de porc que feia honor al seu nom, perquè es desfeia a la boca, i que anava acompanyat d’una salsa agredolça tipus Pedro Ximenes molt bona.
Les postres van ser més fluixes, potser perquè en un menú no es poden posar opcions gaire elaborades, però les podríem definir com a “voluntarioses”. Dos dels comensals vam demanar síndria amb sorbet de llimona, i la síndria, desgraciadament, no va sortir bona, potser perquè ja va de baixa. El sorbet, però, era bo. Un altre va demanar gelat de torró, que estava bé, i un altre pastís de mató casolà, que estava molt bé i de nou anava servit de forma molt agradable a la vista.
La cosa, cafès inclosos, va sortir per uns 12€ per cap, més car que un menú convencional però força prudent si tenim en compte que els plats tampoc no eren els d’un menú convencional. L’única cosa que grinyolava una mica era que el vi del menú fos un Carinyena.
Es tracta d’un restaurant situat a Vic, al carrer Sant Miquel dels Sants, 16, just davant de la casa natal de Sant Miquel dels Sants, patró de la ciutat de Vic. Per situar-vos, és molt a prop de la plaça, al casc antic.
Hi vam tastar el menú del migdia, i ens hi van portar uns amics vigatans que van estudiar al “cole” amb el cuiner.
El local és agradable, amb les parets decorades amb pedra vista i mobiliari modern. Potser, tenint en compte que està en un carrer estret, li caldria una mica més de llum. El servei, eficient tot i l’hora, punta, del migdia.
De primer vam tastar una amanida amb taronja, pernil i espàrrecs verds, opció saludable i plena de color i gustos diversos, en quantitat més que raonable i en general molt bona, de les millors amanides “de fullaraca” que he menjat. Altres opcions van ser la fideuà, correcta, i els carbassons farcits de brandada, també molt bons, de gusts fi i subtil i molt ben equilibrat. Els plats es presenten de forma molt agradable a la vista.
Els segons van ser salmó a la planxa amb salsa, que anava acompanyat d’un petit guarniment de verdures. Estava molt bo, sense l’excés de greix que sol desprendre aquest peix sempre que se’l demana en un menú. Jo em vaig desmarcar de la tònica assalmonada amb un melós de porc que feia honor al seu nom, perquè es desfeia a la boca, i que anava acompanyat d’una salsa agredolça tipus Pedro Ximenes molt bona.
Les postres van ser més fluixes, potser perquè en un menú no es poden posar opcions gaire elaborades, però les podríem definir com a “voluntarioses”. Dos dels comensals vam demanar síndria amb sorbet de llimona, i la síndria, desgraciadament, no va sortir bona, potser perquè ja va de baixa. El sorbet, però, era bo. Un altre va demanar gelat de torró, que estava bé, i un altre pastís de mató casolà, que estava molt bé i de nou anava servit de forma molt agradable a la vista.
La cosa, cafès inclosos, va sortir per uns 12€ per cap, més car que un menú convencional però força prudent si tenim en compte que els plats tampoc no eren els d’un menú convencional. L’única cosa que grinyolava una mica era que el vi del menú fos un Carinyena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.