COMME UN ROMAN

Sempre és un plaer llegir Daniel Pennac. Aquest escriptor francès, que pel que en sé de la seva biografia va ser el típic noi de qui tothom deia que no faria res de bo en la vida, ens presenta un llibre que es titula "Com una novel.la", on parla del plaer de llegir.
He de confessar que vaig comprar-lo compulsivament en llegir-ne la dedicatória: "On est prié (je vous supplie) de ne pas utiliser ces pages comme instrument de torture pédagogique" o sigui "Es prega (es suplica) que aquestes pàgines no siguin utilitzades com a instrument de tortura pedagógica". I té raó. Fins i tot els lectors compulsius, que ens llegim fins i tot les etiquetes del xampú, hem avorrit algun autor desprès de disseccionar-lo i fer-ne un treball escolar. Aquesta idea es troba des de la primera línia, quan diu que el verb llegir no suporta l'imperatiu. Que tots els grans lectors ho som perquè ens ho van prohibir, no perquè ens hi van obligar. Que cal sembrar la llavor de la literatura, llegint contes, explicant històries, deixant que la canalla toqui els llibres, els guixi, els llegeixi quan no toca, que llegeixi en veu alta rétols quan està aprenent a llegir...Que llegir és gratuït, en el sentit de que és prescindible. Que és un acte de resistència. Que és solitari.
Molt interessant per a tot lector compulsiu que vulgui entendre's una mica millor.
Per acabar, els drets del lector segons Pennac:

1. El dret a no llegir


2. El dret a saltar-se pàgines


3. El dret a no acabar un llibre


4. El dret a rellegir


5. El dret a llegir el que sigui


6. El dret al Bovarisme


7. El dret a llegir on sigui


8. El dret a picotejar


9. El dret a llegir en veu alta


10. El dret a callar.