WINTERSMITH

Desprès d’espessors diverses, de nou necessitava evasió i de nou he acudit a Terry Pratchett.

Dins de la lectura que faig de les seves novel·les, sense cap ordre cronològic, vaig descobrir que aquesta és la part final d’una trilogia sobre Tiffany Aching, una aprenenta de bruixa. La historia també transcorre al Discworld, però representa que és per a lectors joves. En aquest llibre, l’esperit de l’hivern s’enamora de la Tiffany, i amenaça amb perpetuar eternament el fred i la neu. El millor, però, son els secundaris. A més de les bruixes de Lancre, hi surten una mena de follets de color blau, pèl-roigs, que es vesteixen amb robes a quadres, amants de la beguda i de les baralles, i que parlen un anglès força peculiar, amb paraules gaéliques i un accent endimoniat: els Nac Mac Feegles. Tan peculiars, que quan han de rescatar a l’esperit de l’Estiu del món dels morts, no tenen cap problema perquè saben que no hi ha cap lloc, ni en aquest món ni en l’altre, d’on no els hagin acabat fent fora.

No repetiré el que ja he dit tants cops de Terry Pratchett. Només us diré que, de nou, teniu diversió assegurada, i en ocasions riureu en veu alta.

Us deixo unes quantes cites:

Un Feegle al·lega que encara té dret a divertir-se, tot i estar casat “Hey, ah’m still allowed some boozin’ an’ stealin’ an’ fightin’! said Rob Anybody. “Aye, Rob, but we cannae help noticin’ ye also have tae do the Explainin’, too” said Daft Wullie”

Tiffany fa les feines de la casa, i la seva mare li pregunta perquè no fa servir la màgia: “I thought you just had to wave your hands about” she mumbled nervously. “That works” said Tiffany “but only if you wave them about on the floor with a scrubbing brush”

L’amo d’una fonda relata la seva trobada amb l’esperit de l’hivern, que ha aconseguit encarnar-se ”Ah, I’m a human, I have successfully eaten human sausages! And I said there was no need to be like that, they were made of mostly pig, same as always ”