Novel·la escrita per Monica Ali. Era un regal d’aniversari, que he tardat en llegir intimidada pel gruix, potser.
Una de les frases publicitàries és “Una novela de la que no se sale indemne”. Vagi per davant la ràbia que em fan aquests eslògans, que semblen dirigits a dir-te el que has de pensar d’un llibre, quan la lectura és una activitat essencialment solitària i íntima. Però en aquest cas és mentida. No se surt indemne de Rayuela, d’alguns llibres de John Irving, dels assaigs de Daniel Pennac, o d’alguns llibres comentats en aquest blog, que fan pensar, fan reflexionar, fan veure el món amb una altra perspectiva, i en definitiva t’aporten alguna cosa per fer-te millor com a persona. Però de “En la cocina”, se’n surt absolutament indemne, més indemne encara que del Codi Da Vinci, que quan l’acabes et fa exclamar “Pos vaya merda”, en autèntic català incorrecte, però que com a mínim t’ha absorbit durant el temps que ha durat la lectura.
El llibre ens presenta a en Gabriel, chef d’un hotel que ha viscut temps millors, i passa per la seva cuina multicultural amb tots els conflictes que hi pugueu imaginar; la seva novia, una cantant que aspira a l’èxit; la mort d’un dels treballadors de la cuina; la relació amb el seu pare que té una malaltia terminal; amb la seva germana, bastant canviada; la revisió de la figura materna, que amagava una depressió bipolar; les tendències hereditàries d’aquests trastorns; la relació amb una immigrant russa (Lena) a la que acull, en principi desinteressadament; les màfies i el tràfic de persones; els polítics i com s’asseguren la jubilació....i amb tot això, tan prometedor, no es va enlloc més que a un happy end forçat.
Hi ha passatges, això sí, que val la pena recordar, com la conversa en la qual Lena parla de com va ser obligada a exercir la prostitució, amb el seu escàs vocabulari, que fa posar la pell de gallina. O el monòleg d’un polític que anticipa l’actual crisi econòmica mundial, i que va ser escrit abans de que aquesta esclatés.
Per la resta, no val la pena l’esforç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.