Un llibre difícil. No per la manera com està escrit, sinó pels temes que tracta. Des de la primera frase “When all is said and done, killing my mother came easily.”, descobrim que aquest llibre parla del cantó més fosc de l’ésser humà, i aquest punt àlgid de l’inici no fa panxa en gairebé cap moment. Vaja, que no és l’únic tabú que es trenca.
L’autora, Alice Sebold, sap de violència a nivell personal, i n’ha fet material literari. El seu primer llibre, “Lucky”, parlava de com se sobreviu a una violació, en primera persona; el segon “The Lovely bones” parlava d’algú que no va tenir aquesta sort, i que ens narrava la seva mort i la vida dels altres sense ella.
La segona novel·la, i tercer llibre, de l’autora, ha rebut bufetades fins al carnet d’identitat d’alguns crítics, probablement perquè és difícil “comprar” el punt de partida i jugar al joc que ens proposa Sebold. Les motivacions de la Helen, la protagonista, per matar a la seva mare, una malalta mental que ha fet desgraciats a tots al seu voltant, potser perquè era l’únic aspecte de la seva vida que era capaç de controlar, son narrades durant les 24 hores que segueixen a l’assassinat de la seva mare.
Però un cop comprat el punt de partida, i un cop aparcades les consideracions morals, anem descobrint tres personatges profundament desgraciats, de diferents maneres, i possiblement condemnats a ser-ho per la repetició de patrons malaltissos que es dóna en totes les famílies, en major o menor mesura. Anem descobrint els secrets amagats d’una família, els lligams entre els seus membres, com alguns n’han aconseguit escapar (paradoxalment, la filla gran, la que es fa més antipàtica), i com els altres avancen a tentines.
És un llibre catàrtic, en aquest sentit, i també és un llibre que costa de deixar, ple d’ànimes ferides, i per descomptat profundament trist. Però molt ben escrit i que ens manté en tensió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.