Siria, Líban, Irak...bressol de la civilització, i actualment vesper. Alguns dels seus ciutadans han emigrat, han vingut al nostre país, i n’han portat els sabors. Vegem alguns exemples.
Ugarit. És una cadena de restaurants sirians, oberta per un empresari amb moltes ganes de treballar que han donat el seu fruit. Té locals per tot Gràcia, i també al centre comercial de la Vila Olímpica i a Diagonal Mar, tot i que aquest darrer no sigui tan recomanable. S’hi mengen plats combinats de regust oriental, i també plats sense combinar de falafel, hummus, mutabal, arayes de carn o de formatge, kebbe...és una opció magnífica per abans del teatre o del cine, perquè el servei és ràpid i atent i el menjar és bo, amb un producte fresc perquè sempre té sortida. Recomanable qualsevol de les seves cremes vegetals, i les postres casolanes de mató o iogurt.
Arabia (Sant Pere Més Alt, 18. A prop del Palau de la Música). El propietari és libanès, però la cuina la conformen plats de tot el Magreb i de l’Orient Mitjà. Hi ha plats més sofisticats, com la pastilla de pollastre, però la millor opció, sobretot si s’hi va en grup, és demanar el menú degustació. Us serviran una selecció variada i abundant d’entrats vegetals, i una selecció de carns a la brasa boníssimes. De postres, hem de recomanar els pastissets àrabs, que son d’elaboració pròpia i de qualitat superior.
Mesopotàmia. (Verdi, 65) Propietat d’un polifacètic iraquià, aquest restaurant ofereix cuina iraquiana, en plats força sofisticats i amb una presentació i unes pretensions més d’alta cuina. Les pretensions s’aconsegueixen en el menjar, però fan una mica de mal a l’hora de pagar: vull dir que sí que hi menjarem coses més elaborades, però el preu és superior als dos anteriors. Una pega: és fosc, i jo sempre he tingut certa mania contra els restaurants foscos. Les amanides i entrants vegetals són molt bons, i em va sorprendre especialment la de col lombarda, molt bona, i ho diu algú que no és gaire fan d’aquest vegetal. Recomanables els guisats de pollastre amb salsa de nous i magrana i el de llima, un veritable festival d’aromes que es desfan i esclaten a la boca. El xai és bo però de gust més intens, potser no agradarà als no gaire carnívors.
És imprescindible reservar, perquè el local és petit i sol estar ple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.