És un dels llocs del barri que no havíem descobert encara. L’entrada de marbre i l’aspecte elegant ens tirava una mica enrere. Els preus de la carta també “piquen” una mica, però vam veure que tenia un menú de migdia i nit per 20€(beguda i cafè inclòs), tots els dies de la setmana, així que ens vam atrevir a entrar-hi.
El restaurant forma part d’un complex d’aparthotel anomenat Hispanos7Suiza, perquè s’hi exposa una col·lecció de set cotxes d’aquesta marca. Això fa que no sigui gaire adequat per anar-hi amb criatures, a menys que tinguin un alt grau de contenció i una educació quasi militar, perquè els estareu baixant dels cotxes durant tot l’àpat. Caldria dir en el seu descàrrec que fins i tot els adults senten un desig irrefrenable de tocar o enfilar-se als magnífics vehicles d’època.
Com ja haureu deduït, vam fer el menú, però també vam demanar uns bunyols de bacallà per picar. Força bons. Del menú vam tastar el blat saltejat amb verduretes, molt respectuós amb els gustos dels vegetals però potser massa, perquè li faltava un punt de gust; i els papardelle a la carbonara, boníssims. De segon, salmó a la mostassa suau, i hamburguesa amb salsa de Porto i ceba confitada. Dos plats que no tenen massa complicació, però molt ben servits i guarnits. De postres gelats, dues boles per cadascú. El pa era força bo, i com a copa de vi blanc van servir un Blanc Tranquille de Torelló.
El local és molt agradable, amb un aire de luxe retro, una sala de fumadors pintada amb un trompe l’oeil espectacular, i unes làmpares que son el logo d’Hispano Suiza ampliat. Potser la única pega és que a la nit resulta una mica fosc.
El servei era molt professional i obsequiós, i a més hi havia música en directe, a càrrec d’un pianista que tocava peces clàssiques de tots els temps.
Com a curiositat, potser per deformació professional vam fixar-nos en que el NIF de la factura era d’una fundació. El misteri es va resoldre a la sortida, mirant tots els retalls de diari amb comentaris sobre el restaurant i l’aparthotel: és propietat d’una fundació que col·labora en la lluita contra el càncer. O sigui que a més, estareu fent la bona obra del dia.
Ideal per a un sopar tranquil en parella sense arruinar-se, el trobareu al carrer Sicília 255 (entre Rosselló i Provença)
A l'Hotel Albinoni de Portal de l'Àngel fan un menú molt semblant quant a preu i tipus de menjar. Us el recomano.
ResponEliminaGràcies, el provarem un dia si estem per allà!
ResponEliminaDeu ser el restaurant més pintoresc de la ciutat pel que fa a la seva propietat, deixant de banda el difunt restaurant del Fòrum, gestionat per una empresa municipal.
ResponEliminaComentaris econòmico-empresarials apart, tinc bon record del lloc (vaig anar-hi un vespre), especialment per la relació qualitat-preu. Hi ha dues coses a tenir en compte: intentar que et posin al pis de dalt (així t'estalvies el piano), i el fet de què la ració dels plats era més aviat generosa pels estàndards que corren a Barcelona.
Tens raó, si et toca piano no pots parlar gaire, tot i que l'home toca bé i no destrossa les peces com passa a vegades en llocs amb música de fons en directe.
ResponEliminaI totalment d'acord en les raccions.