LA NOVA VIDA

Tenia moltes ganes de llegir alguna cosa d’Orhan Pamuk, premi Nobel i escriptor turc de renom. Així que vaig comprar aquesta novel·la, de segona mà, pel mòdic preu de quatre euros, sense dubtar-ho.

Finalment, li va arribar el torn, dins la meva “nevera” de llibres per llegir, i he necessitat un parell de dies per pensar-me bé el comentari. El protagonista, Osman, llegeix un llibre misteriós, que ha vist que duia una noia que li agrada, i aquest llibre li canvia la vida completament, o millor dit, la manera de veure la vida. Coneixerà a la noia, de nom Canan, i a Mehmet, el noi del qual la noia està enamorada. Amb la noia farà un viatge en autobús a través de Turquia seguint la petjada de Mehmet, i acabarà convertint-se en assassí.

És un llibre que costa horrors de llegir: el to sovint oníric, la intriga mai no resolta de què diu el famós llibre, les dues morts de Mehmet, el retorn a la normalitat d’Osman, els accidents de tràfic, els àngels, els autobusos, la misteriosa organització que mata als que difonen el llibre, la recerca de qui és l’autor del llibre, la Turquia profunda, la televisió, els salts temporals, la manera caòtica de narrar...tot això fa que, a vegades, el lector es perdi, que el llibre exigeixi un alt grau de concentració i que no sigui, en absolut, una lectura lleugera per passar l’estona.

Però l’esforç val la pena. Fa temps vaig decidir que no havia d’acabar els llibres per militància cultural, i que si un llibre no m’atrapava en les primeres 50 pàgines, el tancaria i passaria a una altra cosa. I ho he fet, independentment del renom de l’autor: per exemple, no puc (oh, anatema!) amb Joseph Conrad. La nova vida és un llibre sobre el poder de la lectura, i potser per això hi he invertit l’energia i el temps necessaris.