Desprès d’haver deixat aquest llibre, i de comprovar a través dels comentaris de la persona a qui li havia deixat (i que me’l va tornar, un detall que no sempre tenen les persones a les que es deixen llibres) que no en recordava res, vaig decidir rellegir-lo.
Recordava, això sí que m’havia agradat moltíssim, i m’ha tornat a agradar moltíssim.
Senyoria és la història de Rafael Massó, regent civil de l’Audiència de Barcelona (una mena de Magistrat), i de la seva caiguda. El protagonista, al punt del canvi de segle de 1799, lluita perquè no surti a la llum l’homicidi involuntari de la seva amant, a costa de cometre injustícies, de suportar humiliacions o de cedir a xantatges. La novel·la també retrata la societat civil barcelonina de l’època, una època cruel i amb un poder absolut i implacable. El seu lumpen, la seva societat benestant, la menestralia i els que intenten pujar o acaben baixant, hi apareixen, configurant una trama de fons força interessant.
Els personatges també son interessants, per ells mateixos, i com a part d’aquest retrat d’una época: el mateix Rafael, la seva dona Marianna, el poeta Perramon, l’amant de don Rafael...
L’estil és àgil, i diverses trames s’hi desenvolupen alhora per acabar confluint en el final (no en va Jaume Cabré és també guionista); el narrador també s’empelta dels personatges, i de sobte comencem a sentir els seus pensaments, una manera de narrar molt viva i que desperta l’empatia del lector.
Resumint, literatura de la bona, i a més és entretinguda, divertida i fàcil de llegir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.