dilluns, 28 de setembre del 2015

REAPER MAN

El Pratchett de rigor. La Mort és acomiadat (en les novel·les de Pratchett la Mort és una personificació masculina) i s'instal·la en una granja a fer de mosso d'una solterona gairebé vídua.
Com que ningú va a buscar els morts, hi ha un "excés de vida, i els morts no es moren però tampoc continuen vius...així que algú inventa un grup d'autoajuda per a ells.
Mentrestant, la Mort i el seu successor, posat pels Auditors (un grup de "vigilants de la realitat", que odien la imperfecció i estan mancats de qualsevol traça d'humanitat ) hauran de tenir una trobada, en una trama principal brillant i amb un final rodó.
Hi ha alguns excessos metafísics, que potser avorriran a algú, però també hi ha pàgines memorables, com la Banshee (ésser del folklore celta que anuncia la mort) que no parla correctament, i per tant escriu notes; o la Mort comprant flors i bombons per a la seva empleadora. Us deixo amb una portada que se surt de l'habitual barroquisme, i una cita.





“What can the harvest hope for, if not for the care of the Reaper Man?” 

dilluns, 21 de setembre del 2015

LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT

Intriga que té lloc a l'Amèrica profunda; un dels llibres més venuts del Sant Jordi de 2014 que és quan me'l vaig comprar.
Construït a base de tòpics, molt ben enllaçats això sí, et manté agafat amb els seus girs twinpeakescos (sense surrealisme, però) i té un final un pèl trampós però que serveix a la justícia poètica.
No és un llibre que et marqui, no és inoblidable, però fa passar bones estones com a lector, que ja és molt.



dilluns, 14 de setembre del 2015

THE RISE AND FALL OF GREAT POWERS

Novel.la de Tom Rachman.
 Feia una mica de por es digui, de forma tan visible, que és l'autor de The Imperfectionist, i que totes les lloances que se citen siguin sobre aquest anterior llibre de l'autor.
La protagonista és una nena que s'ha criat fora de casa seva, en mig d'un grup de gent bastant estranya, sense que sapiguem qui són els seus pares i que ha passar amb ells. La trucada d'un antic nóvio a Nova Iork la posa sobre la pista del passat, i decideix investigar-lo.
La narració va endavant i endarrera constantment, cosa que no facilita gens la lectura d'un argument ja prou confús per si sol. El "misteri" no es resol fins a la pàgina 300 de 384, i la veritat és que les 299 anteriors es fan difícils d'aguantar vista l'escassa intriga. Cal dir que les 84 restants es fan interessants i es gaudeixen, però no es pot llegir aquest llibre sense un important grau de militància. I també cal dir que unes tisores no li anirien malament, a l'autor....


dilluns, 7 de setembre del 2015

NADA DEL OTRO MUNDO

Recull de relats d'Antonio Muñoz Molina, que comença amb el que dóna títol al llibre.
Aquest mestre de la narració, conegut per les seves novel.les, mereix ser-ho també pels seus relats.
Són sovint inquietants, com el del títol, amb aires de Cortázar pels seus tocs de realisme màgic units a la profunditat psicològica i humanitat dels  personatges.
Desencontres; drames soterrats, com La Poseída, que duen a vàries lectures; plànols de la realitat diferents com a Otras Vidas; anècdotes, retalls de vida i reflexions sobre la fragilitat de les relacions...cap d'ells deixa indiferent, i això és dir molt en un recull de relats.

dimarts, 1 de setembre del 2015

SMALL GODS

Terry Pratchett, de nou. Un autor altament recomanable, força prolífic per sort de tots els seguidors que en  plorem la  mort. Volem pensar que, tal com succeiria en les seves novel.les, una Mort que parla en majúscules el va venir a buscar, i que va arribar a la conclusió de que allò que fa que la vida tingui sentit són els gats. Bon viatge i que descansi en pau.

En aquest llibre, el món-disc és rodó i gira al voltant del sol, com a metàfora perfecta de l'únic déu Om...o no, perquè el Móndisc és pla i navega sobre el llom d'una tortuga gegant. Si t'està torturant la Quisició, potser t'inclinis per la primera...però la tortuga es mou.
Sàtira sobre la fe convertida en fonamentalisme, i sobre la tossuderia científica a partir del famós "Eppur si muove" atribuït a Galileu, que n'és un bon exemple. La religió, la fe, i les estructures de poder sovint tenen poc a veure entre sí, tot i que vagin lligades de forma tan incoherent com sòlida. També parla sobre déus i humans, i com, a vegades, ens necessitem, mútuament.
Un dels Pratchetts que més m'ha agradat, d'un autor imprescindible.