CONFESSIONS D'UN CULER DEFECTUOS

Un Pàmies íntim i autobiogràfic ens narra els seus inicis com a culer, de la mà d'un tiet, i el seu periple com a culer defectuós, perquè no és antimadridista.

Amb la seva habitual prosa fácil de llegir i alhora treballada, amb els seus matisos i la seva veu própia, Pàmies ens fa gaudir també d'anécdotes personals, i de capítols tan 100% Pàmies com el tractat d'abraçologia a travès dels diferents presidents del Barça.

UN GOS

Novel.la d'Alejandro Palomas. En realitat és la continuació de "Una mare", i s'hi retroben personatges, però no cal haver-la llegit primer.

En Fer, desprès d'un dinar familiar per donar la benvinguda a la sogra de la seva germana, es troba a la seva mare, acompanyada de la seva gosseta, mentre espera en una cafeteria una trucada que, més endavant sabrem, és del veterinari del seu gos. El gos ha estat atropellat, i durant l'espera coneixerem les angoixes de la família, les ferides diverses dels seus membres, els dols mal resolts, la solitud, els recursos més o menys afortunats per enfrontar-se al dolor, i les seves diverses históries individuals i familiars.
En Fer és un simple narrador, però els personatges que l'envolten, sobretot el de la mare, són profunds i complexos, i a estones els estimem i a estones els odiem, com a la nostra pròpia família.

Un llibre en definitiva, sobre ferides no tancades i cicatrius diverses, i sobre com un animal és també familia, i cohesiona el grup  i cura als individus.

Molt recomanable.

ERA MEDIANOCHE EN BHOPAL

La matinada del 2 al 3 de desembre de 1984, la ciutat de Bhopal, a l'Índia, va patir el que encara és el pitjor accident químic de la história: més de 2.500 persones van resultar mortes i més de 100.000 afectades per l'emanació de gasos verinosos de la planta de pesticides de Union Carbide.

El llibre és el relat periodístic de la tragèdia, que agafa com a fil conductor una família de barraquistes que va resultar afectada. Comença amb la construcció de la planta, i les grans esperances dels enginyers agrónoms que volien duplicar les collites dels agricultors pobres, i dels executius de Union Carbide que volien fer negoci, i ens va relatant la suma de petites negligències, errors i males decisions que va portar a la tragèdia.
Estalvi en seguretat; unes autoritats que, en comptes de desallotjar les barraques enganxades als murs de la fábrica, van atorgar escriptures de propietat per populisme; mala formació dels treballadors; mal manteniment d'una fábrica que no donava el rendiment esperat; l'excessiu emmagatzematge dels ingredients del pesticida;  un festival de poesia i una conjunció astral especialment favorable als casaments, la resistència a dir la composició exacta del gas verinós per por a l'espionatge industrial...tot plegat va ser la suma d'ingredients necessària per a la tempesta perfecta.
Els autors es van implicar fins al punt de recaptar fons i engegar projectes per ajudar a les víctimes; Union Carbide va pagar una indemnització ridícula al govern de l'India,   i els més de 150.000 malalts crónics i 520.000 supervivents necessiten encara ajut, i fins i tot els seus descendents paguen les conseqüències de l'enverinament massiu.

THE FIFTH ELEPHANT

Aquesta és la 24ena novel.la del MónDisc. En ella, la Guàrdia de la Ciutat d'Ank-Morpork incorpora una secció de Trànsit, i un nou sistema de missatgeria, els Clacks, que substituirà als coloms.
A més, es produeix l'estrany robatori de la réplica de l' Scone de Pedra ( sátira de la Pedra de Scone) que, en la seva versió autèntica, és imprescindible per a coronar al rei dels nans.
Samuel Vimes es nomenat ambaixador al remot país d'Überwald, habitat per nans, trolls, vampirs i homes llop, i hi ha d'anar a negociar les importacions de greix. Überwald té grans dipósits subterranis de greix, des que el cinqué elefant del títol, un dels que sostenien el món sobre la tortuga, va relliscar i va caure en aquell racó de MónDisc.
En aquest volum, Pratchett satiritza els contes de terror i les llegendes d'Europa central; els costums i rituals de la reialesa, els pous de petroli, i fins i tot els moviments d'abstinència de l'alcohol. He de dir que potser hi predomina la intriga i la investigació criminal, però té moments brillants, com unes dues o tres pàgines que són una deliciosa paródia del teatre de Chéjov.
I com sempre en Pratchett, hi ha una segona lectura. La paradoxa de Teseu, un antiquíssim enigma filosófic, és una de les claus per a resoldre el misteri de la pedra robada.

You did something because it had always been done, and the explanation was "but we've always done it this way." A million dead people can't have been wrong, can they?

-- (Terry Pratchett, The Fifth Elephant)

---

Sam Vimes could parallel process. Most husbands can. They learn to follow their own line of thought while at the same time listening to what their wives say. And the listening is important, because at any time they could be challenged and must be ready to quote the last sentence in full. A vital additional skill is being able to scan the dialogue for telltale phrases such as "and they can deliver it tomorrow" or "so I've invited them for dinner?" or "they can do it in blue, really quite cheaply."

-- (Terry Pratchett, The Fifth Elephant)

EL FIN DEL HOMO SOVIETICUS

Llibre de testimonis escrit per Svetlana Alexéievich, premi Nobel de Literatura, que, armada amb una gravadora i una llibreta, va recórrer territoris i escenaris de l'antiga URSS per a mostrar com n´es de difícil haver nascut soviétic i ser rus.
Desprès de setanta anys de marxisme-leninisme, el sistema s'enfosa, i per descomptat arrossega a molta gent amb ell. Els anys d'adoctrinament i control del pensament han donat com a resultat un sistema d'herois i dolents, uns valors, i una manera de fer i pensar que està imbrincada en la personalitat dels que hi van viure.
Testimonis del Gulag (víctimes i botxins), deportats, supervivents de la neteja étnica, de les guerres i del terrorisme, familiars de suicides, militars, antics professionals qualificats que sobreviuen com poden...el llibre està farcit d'autèntiques històries de terror. La perestroika va ser, per a ells, com una privamera estroncada, que va deixar pas als bandits que tot ho han devorat.
L'homo sovieticus, doncs, sembla ser bastant naïf, i sembla inadaptat a l'actual individualisme.

Una obra fonamental per a entendre l'abast de l'enfonsament de la Unió Soviética.

RAISING STEAM

Quarantena novel.la del Món Disc, i la darrera en ser publicada abans de la mort de Terry Pratchett.
Un jove enginyer de Sto Lat ha inventat una màquina anomenada Locomotiva, que funciona amb vapor, i trobarà un inversor en Harry King, un magnat dels residus i les escombraries.
Lord Vetinari, al seu torn, considera de vital importància l'invent, i nomena Moist Von Lipwig, antic estafador reconvertit, com a representant d'Ank-Morpork, per afavorir el desenvolupament del traçat del nou ferrocarril.
No obstant, un grup de nans fonamentalistes (i ludistes) posaran en perill el ferrocarril amb els seus atemptats, i amb un cop d'estat contra el rei dels nans, al que caldrà ajudar a recuperar el tron, però que potser amaga alguna sorpresa.
Les crítiques per a aquest llibre diuen, veladament i amb molta cura, que l'Alzheimer ja havia començat a fer mal a Sir Terry. Per mi, si us agrada la saga, llegiu-lo. Hi trobareu personatges coneguts, amb els que és un plaer retrobar-se, i les habituals dosis de paródia, humor i reflexió seriosa.

“the queen appeared as innocent as one of those mountains which smoke a little, and then one day end up causing a whole civilization to become an art installation” 
― Terry Pratchett, Raising Steam

“Bandits and governments 'ave so much in common that they might be interchangeable anywhere in the world...” 
― Terry Pratchett, Raising Steam

CUANDO DIOS APRIETA, AHOGA PERO BIEN. CÁNDIDA, MEMORIAS DE UNA ASISTENTA

La primera cosa a dir sobre aquesta biografia de la seva assistenta que Guillermo Fesser escriu és que em sembla terriblement inadequat situar-la en la secció d'humor de qualsevol llibreria.

La segona, que estic completament d'acord amb aquesta ressenya que he trobat al blog El Bibliófilo Enmascarado, i aquí us deixo l'enllaç:

http://www.bibliofiloenmascarado.com/2012/12/28/resena-cuando-dios-aprieta-ahora-pero-bien/

Intentaré no repetir els seus arguments, més que res perquè jo sí que m'he acabat el llibre, i la cosa no millora.

Cándida és una dona que tota la vida a treballat com a dona de la neteja. Els seus orígens familiars són de misèria absoluta, i això genera una manca d'oportunitats que fa que no tingui cap educació formal. Però és que, com que la seva situació personal continua sent de misèria, els seus fills també pateixen aquesta manca d'oportunitats. Fills drogoaddictes que acaben amb esquizofrènia paranoide, fills que entren i surten de la presó, fills als que ella ha de deixar a la inclusa perquè no els pot criar, un marit maltractador, una mare abusiva,...un tip de riure, vaja.
La suposada gràcia del llibre és la manera de parlar de Cándida, barrejant frases fetes i pronunciant malament les paraules que son una mica complexes. Doncs mira, tampoc té gràcia, perquè el que ens està explicant és una veritable tragèdia, que passava en aquella época i que continua passant, en major o menor escala, a molta gent que viu en la misèria.
Intentar colar això com a novel·la picaresca encara em sembla més lamentable, perquè mira, que la gent fos miserable fins a la indigència al segle XVI o XVII encara, però avui dia em sembla intolerable.
Més enllà de l'interès documental, em sembla que aquest llibre pateix d'un error d'enfoc gravíssim, que potser és degut a una certa superioritat intel·lectual, o a una simple manca de la més elemental sensibilitat.
A més es veu que se'n va fer una pel·lícula.
Per si algú tenia algun dubte, no el recomano en absolut.

LA GLOIRE DE MON PERE

Aquest llibre de títol amb ressonàncies "chiquitianes" és un relat autobiogràfic de Marcel Pagnol, escriptor, cineasta, dramaturg i traductor francès (1845-1974).

Part d'una sèrie de tres llibres sobre records de la infantesa, se centra en el casament d'una tieta i el lloguer per part de tiets i pares d'una casa al camp, on passar-hi el bon temps. El títol fa referència a una anècdota de caça, en aquell moment vital en que el fill se'n adona que potser el pare no és perfecte i necessita un cop de mà per a assolir la glòria.

Redactat en un to amè, d'avi que explica batalletes als néts, es llegeix bé, té moments tendres i d'altres divertits, i m'ha fet descobrir un autor que desconeixia. Com a curiositat, existeix una adaptació cinematogràfica.

VENGEANCE

Interessantíssim relat de la operació contraterrorista, orquestada pel govern d'Israel, que va seguir al famosos i desgraciat atemptat contra atletes israelians als Jocs Olímpics de Munich.

George Jonas recull el testimoni de l'agent que va dirigir la operació. A diversos agents se'ls va encarregar la formació d'un equip que havia de moure's per Europa, amb una llista d'objectius, relacionats segons sembla amb el terrorisme pro palestí, a eliminar.
Steven Spielberg en va fer una pel·lícula, Munich, encara que no va ser del tot fidel al relat periodístic. Relat que ha estat discutit, tant per israelians com per palestins, cosa que, al meu entendre, li dóna bastants visos de veracitat.

Està narrat com una novel·la policíaca, de manera que no es pot deixar de llegir, i a més, no estalvia els clarobscurs de la missió: morts de companys, operacions fallides, i gent que viu del terrorisme, venent informació i "logística" al millor postor.

També és d'interès el desengany del protagonista, no tant amb la operació contraterrorista, que troba perfectament justificada, com amb els politiqueigs, la burocràcia, i la classe dirigent d'Israel, que, com a tot arreu, se'n aprofita de la bona fe i del patriotisme de la gent per fer-los servir com a carn de canó.

En els contres, l'autor es pro israelià sense fissures. Cal dir, però, que no se'n amaga en cap moment, així que ja sabem a qué juga. I que també justifica les operacions contraterroristes, dient que els seus autors se situen en una categoria moral superior a la dels terroristes, Que ja és dir. Personalment crec que un estat democràtic ( i Israel, amb totes les seves limitacions i tot i que a alguns els hi pesi, ho és) no és pot posar mai al nivell dels terroristes, fent el que ells fan.
Tot i els peròs, també és interessant sentir una veu diferent, per variar de tanta retòrica pro palestina, a vegades excessivament complaent.

ELS PROMESOS

Alessandro Manzoni ens narra la historia de Renzo i Lucia, que es volen casar, però no poden perquè el poderòs Don Rodrigo prohibeix al capellà que els casi. La noia acut a un frare caputxí a demanar auxili, i el noi ha de fugir.
L'acció transcorre en una época convulsa de la história d'Itàlia, amb la fi del domini espanyol de la Llombardia, bandolers, epidèmies i una revolta popular.
A pesar del llenguatge arcaix, retrata una época interessant de la que sabem molt poc; al final, no ens queda clar si l'época és el marc de la história d'amor, o a l'inrevés.

QUAN EN DÉIEM XAMPANY

Rafael Nadal ens conta la seva saga familiar de fabricants de taps de suro, iniciada amb Francisco Oller, que emigrarà a  Reims i fundarà la indústria.
Els seus fills seran continuadors del negoci, de diverses formes.
La investigació familiar de l'autor retrata una época i lloc concrets, i fa interessant i universal el cas particular de la seva família.

AMAZING DISGRACE

James Hamilton-Paterson ens presenta un protagonista que fa de "negre" per a famosets que volen publicar llibres. En aquesta ocasió, li toca fer la biografia de Millie Cleat, marinera amb un sol braç que ha fet la volta al món. Convertida en heroïna nacional però en realitat insuportable senyora que posa la seva ambició personal per davant de tot, inclosa una importantíssima investigació científica.
El protagonista és subjecte de tota mena de desgràcies, com els efectes secundaris d'una pócima per a engrandir el penis, o la desastrosa visita a casa d'un director d'orquestra al que admira.
A més, trobem que és aficionat a cuinar coses poc ortodoxes, que la seva veïna ha desaparegut misteriosament, i un agent immobiliari poc escrupolós.
El llibre es divertit i entretingut sense més pretensions.

EL ORIGEN PERDIDO

Matilde Asensi ens porta aquesta ficció històrica, en la que el protagonista, un hacker reconvertit en empresari, ha de buscar la cura per a una misteriosa malaltia que ha deixat al seu germà com un vegetal.
El germà estava investigant sobre els antics inques, i el protagonista seguirà el fil fins a la selva amazònica.
Entretinguda i ben documentada, ens dona una solució de ficció al misteri de la civilització incaica, que va desaparèixer sense deixar rastre, abans de l'arribada dels espanyols.

THE TRUTH

Terry Pratchett amb la seva vint-i-cinquena novel.la del Món Disc.
Aquesta parla de periodisme, i de la convivència amb els poders i la manipulació mútua.
El periodisme populista està representat per un agricultor que conrea verdures amb formes humorístiques. També hi tenim un vampir amb una fascinació suicida pels flaixos de les càmeres, i a Lord Vetinari, el governant de la ciutat, detingut per un crim, del que William de Worde, el protagonista, n'haurà de treure l'entrellat.

Les habituals cites:

A lie can run round the world before the truth has got its boots on.

The world is made up of four elements: Earth, Air, Fire and Water. This is a fact well known even to Corporal Nobbs. It's also wrong. There's a fifth element, and generally it's called Surprise

GONE FOR GOOD

Novel.la de misteri de Harlan Coben.
Es tracta d'un llibre de pur entreteniment, però no se'n amaga, i la seva honestedat és un dels seus mérits.
Will, que viu a New Jersei, té un heroi, el seu germà gran. Un dia apareix assassinada l'ex novia de Will, i el principal sospitós és el seu germà. Aquest desapareix sense deixar rastre, fins que, en morir la seva mare, Will troba proves de que el seu germà és viu.
Però resoldre el misteri no serà fàcil, que hem d'escriure un llibre llarg i ple de girs de trama i sorpreses que el lector no podrà deixar de llegir. L'autor domina absolutament tots els recursos del gènere, sense fer trampes en cap moment, i portant-nos a un final inesperat.

HADRIANA DANS TOUS MES RÊVES

Novel.la de René Depestre, autor haitià que va publicar aquest llibre al 1988.
A Haití, l'any 1938, assistim al casament de la bellíssima Hadriana Siloé, que cau morta desprès de dir el "Sí".
El llibre explora la mitologia zombi, amb una primera part misteriosa i una segona que no ho és tant, i que ens explica, justament, el misteri. Resumint, la màgia negra funciona perquè la gent hi creu.
Aquesta história màgica i romàntica, amb tocs de realisme màgic, i amb el rerefons de les tradicions haitianes sobre zombies i casaments, és molt recomanable.

IN MEMORIAM TERRY PRATCHETT

Tal dia com avui fa un any que va morir un dels autors més presents en aquest blog, i és de justícia que li fes un homenatge.
El seu món de fantasia, sospitosament similar al nostre, ofereix tots els registres de la bona literatura fantàstica. En efecte, tots hem tingut un cap estirat com els elfs, o una iaia sàvia i múrria com les bruixes de Lancre, o hem conegut un venedor ambulant tan porc com CMOT Dibbler, o un funcionari públic tan honest com en Carrot o el sergent Vimes, o una aristòcrata que recull animals abandonats com Lady Sybil...
En els seus llibres, però, sempre hi és present un missatge, que la ètica és tot allò que fa humans als humans, i que el mal comença tractant als altres com a coses.
Pratchett va satiritzar la política, l'esport, el Nadal, la mort, la informàtica, la universitat, el periodisme, l'antic Egipte, el cinema.....i ens ha fet, i ens continua fent, riure i pensar alhora.

Una cita d'un dels seus llibres, Reaper Man, que s'escau molt a la seva militància en pro d'una mort digna:

What can the harvest hope for, if not the care of the Reaper Man?

I per acabar, un homenatge al seu vitalisme, també militant.

LA MARINADA SEMPRE ARRIBA

Memòries d'infantesa i primera joventut del periodista Lluís Foix.
Ens narra la vida de postguerra en un poble de la Vall del Corb, extrapolable a qualsevol zona rural de secà de Lleida.
Hi apareixen persones, llocs, cases i tasques agrícoles que l'autor recupera de l'oblit, d'una vida dura que per sort ha millorat força en aquests pobles, però que es recorda amb nostàlgia.
Per saber més sobre un temps i un país determinats, m'ha agradat molt, potser pels meus orígens segarrencs.

 

NO ME ESPEREN EN ABRIL

Alfredo Bryce Echenique ens narra la vida juvenil del seu alter ego Manongo Sterne, expulsat d'una escola privada elitista, que ingressa en un internat encara més elitista, creat perquè els fills de la classe dominant peruana estiguin controlats i educats tal i com desitgen els seus progenitors.

Així com havia gaudit molt de Un mundo para Julius, o de La Vida Exagerada de Martín Romaña, no he gaudit d'aquest llibre. 

Els pijos desvagats i els seus drames no m'han motivat mai, i aquest resulta massa llarg, amb un amor impossible, i el rerefons del Perú dels anys 50-60.

Els personatges son adolescents cruels i generosos, i la narració és a la manera d'un riu, com és habitual en Bryce, però s'hi troben a faltar els tocs d'humor d'altres dels seus llibres. 

LES CONTES DU CHAT PERCHÉ

Marcel Aymé ens narra, des de la perspectiva de les seves protagonistes Delphine i Marinette, dues nenes, la vida en una granja.
Es tracta de literatura apta per a nens, però també per a adults, on les nenes parlen amb els animals com si fossin persones, però els adults se'ls miren des d'una perspectiva purament utilitària.
Els animals i les nenes son còmplices, sovint, davant dels pares,  que exerceixen la seva autoritat sense consultes, i que tenen sota el seu poder als anteriors.
A l'estil de les faules i amb tocs animalistes, son uns contes tendres i divertits alhora. per recuperar una mica el nen interior.

UN BELLÍSIM CADÀVER BARROC

Josep Piera ens narra les seves memòries d'una estada a Nàpols, entre els anys 58-86.
La misèria i la  brutícia, omnipresents, es barregen amb la història noble de la ciutat, i amb la narració de la vida quotidiana allí.
Més enllà dels tòpics (o no) i de la criminalitat que narra Gomorra, veiem que la vida diària dels habitants de Nàpols no es gaire diferent de la dels habitants de qualsevol ciutat.
El to es una mica pedant al principi, com si l'autor, professor universitari, no baixés de la tarima per narrar,  però abandona la pedanteria en ser seduït, tanmateix, per la ciutat que menyspreava.