UN GOS

Novel.la d'Alejandro Palomas. En realitat és la continuació de "Una mare", i s'hi retroben personatges, però no cal haver-la llegit primer.

En Fer, desprès d'un dinar familiar per donar la benvinguda a la sogra de la seva germana, es troba a la seva mare, acompanyada de la seva gosseta, mentre espera en una cafeteria una trucada que, més endavant sabrem, és del veterinari del seu gos. El gos ha estat atropellat, i durant l'espera coneixerem les angoixes de la família, les ferides diverses dels seus membres, els dols mal resolts, la solitud, els recursos més o menys afortunats per enfrontar-se al dolor, i les seves diverses históries individuals i familiars.
En Fer és un simple narrador, però els personatges que l'envolten, sobretot el de la mare, són profunds i complexos, i a estones els estimem i a estones els odiem, com a la nostra pròpia família.

Un llibre en definitiva, sobre ferides no tancades i cicatrius diverses, i sobre com un animal és també familia, i cohesiona el grup  i cura als individus.

Molt recomanable.

ERA MEDIANOCHE EN BHOPAL

La matinada del 2 al 3 de desembre de 1984, la ciutat de Bhopal, a l'Índia, va patir el que encara és el pitjor accident químic de la história: més de 2.500 persones van resultar mortes i més de 100.000 afectades per l'emanació de gasos verinosos de la planta de pesticides de Union Carbide.

El llibre és el relat periodístic de la tragèdia, que agafa com a fil conductor una família de barraquistes que va resultar afectada. Comença amb la construcció de la planta, i les grans esperances dels enginyers agrónoms que volien duplicar les collites dels agricultors pobres, i dels executius de Union Carbide que volien fer negoci, i ens va relatant la suma de petites negligències, errors i males decisions que va portar a la tragèdia.
Estalvi en seguretat; unes autoritats que, en comptes de desallotjar les barraques enganxades als murs de la fábrica, van atorgar escriptures de propietat per populisme; mala formació dels treballadors; mal manteniment d'una fábrica que no donava el rendiment esperat; l'excessiu emmagatzematge dels ingredients del pesticida;  un festival de poesia i una conjunció astral especialment favorable als casaments, la resistència a dir la composició exacta del gas verinós per por a l'espionatge industrial...tot plegat va ser la suma d'ingredients necessària per a la tempesta perfecta.
Els autors es van implicar fins al punt de recaptar fons i engegar projectes per ajudar a les víctimes; Union Carbide va pagar una indemnització ridícula al govern de l'India,   i els més de 150.000 malalts crónics i 520.000 supervivents necessiten encara ajut, i fins i tot els seus descendents paguen les conseqüències de l'enverinament massiu.