dilluns, 13 de febrer de 2017

EL CEREBRO DEL NIÑO

Llibre sobre psicologia infantil de Dan Siegel i Tina Payne, psiquiatre i psicoterapeuta de nens, respectivament.
Ambdos ens expliquen com funciona el cervell del nen, i com ajudar als nostres fills a desenvolupar el seu cervell d'adult.
Parlant de les relacions entre el cervell primari i el cervell lógic, i la integració de la memória i les parts del jo, amb un llenguatge senzill i sense esbroncar als pares, es converteix en una bona eina.
Deixa molt clars els punts básics, ajuda a entendre millor als fills, escoltar-los, i millorar la relació amb ells i l'estil educatiu, tenint en compte les vivències, sentiments i motivacions del nen, sense oblidar la necessitat de normes.



Resultat d'imatges de el cerebro del niño

dilluns, 30 de gener de 2017

EL REGAL DEL MARINER

Llibre de relats de Manuel Brugarolas. 

Tots ells tenen un punt d'intriga, on els fets banals ténen conseqüències que no ho són. "Ombres en un llençol" ens parla de fets del passat que marquen el present; "El regal del mariner" parla de la rutina en les relacions de parella...

Els relats fan literatura de coses quotidianes i se'n surten prou bé. Molt recomanable. 

dimarts, 8 de novembre de 2016

CONFESSIONS D'UN CULER DEFECTUOS

Un Pàmies íntim i autobiogràfic ens narra els seus inicis com a culer, de la mà d'un tiet, i el seu periple com a culer defectuós, perquè no és antimadridista.

Amb la seva habitual prosa fácil de llegir i alhora treballada, amb els seus matisos i la seva veu própia, Pàmies ens fa gaudir també d'anécdotes personals, i de capítols tan 100% Pàmies com el tractat d'abraçologia a travès dels diferents presidents del Barça.

dijous, 27 d’octubre de 2016

UN GOS

Novel.la d'Alejandro Palomas. En realitat és la continuació de "Una mare", i s'hi retroben personatges, però no cal haver-la llegit primer.

En Fer, desprès d'un dinar familiar per donar la benvinguda a la sogra de la seva germana, es troba a la seva mare, acompanyada de la seva gosseta, mentre espera en una cafeteria una trucada que, més endavant sabrem, és del veterinari del seu gos. El gos ha estat atropellat, i durant l'espera coneixerem les angoixes de la família, les ferides diverses dels seus membres, els dols mal resolts, la solitud, els recursos més o menys afortunats per enfrontar-se al dolor, i les seves diverses históries individuals i familiars.
En Fer és un simple narrador, però els personatges que l'envolten, sobretot el de la mare, són profunds i complexos, i a estones els estimem i a estones els odiem, com a la nostra pròpia família.

Un llibre en definitiva, sobre ferides no tancades i cicatrius diverses, i sobre com un animal és també familia, i cohesiona el grup  i cura als individus.

Molt recomanable.

dijous, 13 d’octubre de 2016

ERA MEDIANOCHE EN BHOPAL




La matinada del 2 al 3 de desembre de 1984, la ciutat de Bhopal, a l'Índia, va patir el que encara és el pitjor accident químic de la história: més de 2.500 persones van resultar mortes i més de 100.000 afectades per l'emanació de gasos verinosos de la planta de pesticides de Union Carbide.

El llibre és el relat periodístic de la tragèdia, que agafa com a fil conductor una família de barraquistes que va resultar afectada. Comença amb la construcció de la planta, i les grans esperances dels enginyers agrónoms que volien duplicar les collites dels agricultors pobres, i dels executius de Union Carbide que volien fer negoci, i ens va relatant la suma de petites negligències, errors i males decisions que va portar a la tragèdia.
Estalvi en seguretat; unes autoritats que, en comptes de desallotjar les barraques enganxades als murs de la fábrica, van atorgar escriptures de propietat per populisme; mala formació dels treballadors; mal manteniment d'una fábrica que no donava el rendiment esperat; l'excessiu emmagatzematge dels ingredients del pesticida;  un festival de poesia i una conjunció astral especialment favorable als casaments, la resistència a dir la composició exacta del gas verinós per por a l'espionatge industrial...tot plegat va ser la suma d'ingredients necessària per a la tempesta perfecta.
Els autors es van implicar fins al punt de recaptar fons i engegar projectes per ajudar a les víctimes; Union Carbide va pagar una indemnització ridícula al govern de l'India,   i els més de 150.000 malalts crónics i 520.000 supervivents necessiten encara ajut, i fins i tot els seus descendents paguen les conseqüències de l'enverinament massiu.

dijous, 29 de setembre de 2016

THE FIFTH ELEPHANT


Aquesta és la 24ena novel.la del MónDisc. En ella, la Guàrdia de la Ciutat d'Ank-Morpork incorpora una secció de Trànsit, i un nou sistema de missatgeria, els Clacks, que substituirà als coloms.
A més, es produeix l'estrany robatori de la réplica de l' Scone de Pedra ( sátira de la Pedra de Scone) que, en la seva versió autèntica, és imprescindible per a coronar al rei dels nans.
Samuel Vimes es nomenat ambaixador al remot país d'Überwald, habitat per nans, trolls, vampirs i homes llop, i hi ha d'anar a negociar les importacions de greix. Überwald té grans dipósits subterranis de greix, des que el cinqué elefant del títol, un dels que sostenien el món sobre la tortuga, va relliscar i va caure en aquell racó de MónDisc.
En aquest volum, Pratchett satiritza els contes de terror i les llegendes d'Europa central; els costums i rituals de la reialesa, els pous de petroli, i fins i tot els moviments d'abstinència de l'alcohol. He de dir que potser hi predomina la intriga i la investigació criminal, però té moments brillants, com unes dues o tres pàgines que són una deliciosa paródia del teatre de Chéjov.
I com sempre en Pratchett, hi ha una segona lectura. La paradoxa de Teseu, un antiquíssim enigma filosófic, és una de les claus per a resoldre el misteri de la pedra robada.







You did something because it had always been done, and the explanation was "but we've always done it this way." A million dead people can't have been wrong, can they?
-- (Terry Pratchett, The Fifth Elephant)

Sam Vimes could parallel process. Most husbands can. They learn to follow their own line of thought while at the same time listening to what their wives say. And the listening is important, because at any time they could be challenged and must be ready to quote the last sentence in full. A vital additional skill is being able to scan the dialogue for telltale phrases such as "and they can deliver it tomorrow" or "so I've invited them for dinner?" or "they can do it in blue, really quite cheaply."
-- (Terry Pratchett, The Fifth Elephant)

dijous, 15 de setembre de 2016

EL FIN DEL HOMO SOVIETICUS

Llibre de testimonis escrit per Svetlana Alexéievich, premi Nobel de Literatura, que, armada amb una gravadora i una llibreta, va recórrer territoris i escenaris de l'antiga URSS per a mostrar com n´es de difícil haver nascut soviétic i ser rus.
Desprès de setanta anys de marxisme-leninisme, el sistema s'enfosa, i per descomptat arrossega a molta gent amb ell. Els anys d'adoctrinament i control del pensament han donat com a resultat un sistema d'herois i dolents, uns valors, i una manera de fer i pensar que està imbrincada en la personalitat dels que hi van viure.
Testimonis del Gulag (víctimes i botxins), deportats, supervivents de la neteja étnica, de les guerres i del terrorisme, familiars de suicides, militars, antics professionals qualificats que sobreviuen com poden...el llibre està farcit d'autèntiques històries de terror. La perestroika va ser, per a ells, com una privamera estroncada, que va deixar pas als bandits que tot ho han devorat.
L'homo sovieticus, doncs, sembla ser bastant naïf, i sembla inadaptat a l'actual individualisme.

Una obra fonamental per a entendre l'abast de l'enfonsament de la Unió Soviética.