dilluns, 19 d’octubre del 2015

MORE FOOL ME

Tercera entrega de les memòries de Stephen Fry.
Autor, guionista, actor, director d'interessants documentals sobre SIDA, homofòbia o  trastorn bipolar, presentador de TV, lector d'audiollibres, i cul inquiet en general.
Culte, intel·ligent i sensible, a més de ferotge crític de si mateix, sempre és un plaer llegir-lo o escoltar-lo. Però la suma global del llibre és decebedora; anem a pams.
Comença amb un resum de les seves anteriors biografies, una mena de "en anteriores capítulos...", massa llarg per als qui els han llegit, i massa curt per als que no. Setanta pàgines, més o menys.
Segueixen unes cent pàgines que son el millor del llibre, centrades en la seva etapa de cocainóman, però trufades d'anècdotes que desdramatitzen el tema.
A partir d'aquí, tenim la sensació de que Fry es cansa, o ha d'entregar el llibre a temps i amb un determinat número de paraules, i es dedica a transcriure els seus diaris de l'època, que no tenen cap interès.
Tenim, doncs, una mostra de la seva brillantor durant 100 pàgines, i una darrera part que fluixeja escandalosament. Decep perquè sabem que Fry és capaç de fer-ho millor, i perquè és molt més personal a Out There o a The Secret Life of The Manic Depressive, dos dels seus documentals que podeu trobar a Youtube sense haver de pagar els 20 euros més o menys que costa el llibre en tapa tova.
En fi, els seus fans estimem al bo de l'Stephen igualment...





dilluns, 12 d’octubre del 2015

FLAWED DOGS

Novel.la de Berkleley Breathed, més conegut com a il·lustrador. El gos de raça d'una família és expulsat degut a la gelosia d'un altre gos que ja hi havia en la família. 
Cant a la bondat i noblesa del gos, no li estalvia cap misèria al protagonista : l'abandonament, un malentès amb l'agressivitat, la investigació en laboratoris, la gossera-dipòsit, fins al moment de revenja cap al "gos dolent" en forma d'aparició del gos expulsat i una tropa d'animals desnonats a l'exposició canina.
Força dur tot i ser literatura juvenil, es redimeix al final amb un happy ending.

 

dilluns, 5 d’octubre del 2015

LA ESPÍA QUE VESTÍA DE ROJO

Memòries d'Aline Griffith de Romanones, i demostració pràctica de que segueixo llegint-me fins i tot les etiquetes del xampú. A vegades, però, una té una agradable sorpresa, com en aquest cas.

Si podeu superar un llenguatge força viejuno i excessivament florit, trobareu la història de com Aline Griffith es va fer espia,  i com va exercir, a Madrid, durant la Segona Guerra Mundial, en el que sembla que era un niu d'espies on ningú estava per orgues i on podies morir fàcilment si t'embolicaves en jocs perillosos. L'interès es manté perquè narra determinats episodis d'història oculta, i també per la recerca d'un agent doble que aporta un toc d'intriga.