divendres, 18 de desembre de 2009

FEET OF CLAY


La dinovena novel·la de la saga Discworld de Terry Pratchett. És recomanable haver llegit alguna novel·la anterior on hi surtin els personatges de la Guàrdia d’Ankh-Morpork, per poder gaudir del super heroic Comandant Vimes; de l’innocentíssim i eficacíssim sargent Carrot, i del desastrós Agent Nobbs. Lord Vetinari, el governant de la ciutat, també hi apareix, com a víctima d’un misteriós i lent enverinament. Junt amb uns misteriosos assassinats que semblen comesos per un golem, aquestes dues línies argumentals fan que sigui més una paròdia de novel·la policíaca que una novel·la fantàstica. O potser ja m’he acostumat al grau de frikisme de Pratchett.

Com sempre, hi ha moments en que riureu en veu alta, moments en que somriureu, i algun moment en que us farà pensar, com amb les reflexions que es fa un golem sobre la llibertat.

Us deixo un parell de cites:

And, while it was regarded as pretty good evidence of criminality to be living in a slum, for some reason owning a whole street of them merely got you invited to the very best social occasions.

“You never ever volunteered. Not even if a sergant stood there and said, "We need someone to drink alcohol, bottles of, and make love, passionate, to women, for the use of." There wasalways a snag. If a choir of angels asked for volunteers for Paradise to step forward, Nobby knew enough to take one smart pace to the rear.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.