És el darrer llibre de la saga dels diaris d’Adrian Mole, escrita per Sue Townsend.
A Anglaterra hi ha gent que ha crescut amb Adrian Mole, des del seu primer “diari” als 13 anys fins a l’actualitat, al voltant dels 40. El personatge potser no ha evolucionat molt, i segueix tenint una vena adolescent, però al seu voltant han anat passant coses i ell mateix ha envellit. En aquesta entrega, el protagonista ha de lidiar amb una hipoteca que no pot pagar, i que l’obliga a traslladar-se amb la seva dona i la seva filla a un annex de casa els seus pares, al camp. A més, li diagnostiquen un càncer de pròstata, i la crisi financera comença a fer estralls al seu voltant.
A pesar de les desgràcies, el to humorístic no es perd mai, i al mateix temps els temes veritablement tràgics, com el càncer, es tracten amb una gran delicadesa. No podem evitar sentir simpatia per aquesta mena d’anti heroi de manual, amb una mare desitjosa de sortir en un reality, amb una dona amb asfalt a les venes que no suporta viure al camp, amb un pare incapaç de mostrar amor, i amb un cap i unes amistats lletraferits, que semblen viure en un altre món.
Agradarà als qui agradi l’humor anglès, perquè n’està farcit; també agradarà als qui ja tinguin una edat i comencin a sentir nostàlgia dels temps passats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.