Les bruixes de Lancre s’enfronten als elfs, que no tenen res a veure a com els pintava Tolkien. Coneixeu aquella teoria que diu que els va fer tan perfectes, meravellosos i superiors, per il.lustrar les seves simpaties pro-nazis? Doncs va una mica per aquí. Si alguna cosa li fa por de debò a Pratchett és la perfecció, inhumana per definició.
Hi ha força intervencions de Nanny Ogg, amb la seva proberbial mala llet i coneixement humà; de Margrat Garlick, que trobarà el seu lloc al món, i de Granny Weatherwax, de la qual se’ns explica un amor de joventut.
És una de les que m’ha agradat força, perquè la trama principal et manté en tensió com ho fa un bon llibre d’aventures, i les subtrames que s’hi entrecreuen aporten els tocs d’humor tan típics de l’autor.
Les cites ja habituals:
Nanny Ogg looked under her bed in case there was a man there. Well, you never knew your luck.
Mustrum Ridcully did a lot for rare species. For one thing, he kept them rare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.