Toni Morrison és una gran narradora, que va obtenir el premi Nobel fa uns quants anys.
Les seves històries, però, no són fàcils. A Jazz, un home mata la seva jove amant, i la seva dona intenta desfigurar el cadàver. Amb aquest punt de partida, gens fàcil, la trama es desenvolupa des dels punts de vista dels implicats. La psicologia dels personatges es deixa per a que el lector la endevini, i el llenguatge, com sempre en aquesta autora, és bellíssim.
Els crítics de Morrison diuen que no tanca les seves històries, i que si parlem de la bellesa del llenguatge però no som capaços d’entendre la trama, passa una mica com amb les pel·lícules sobre les que es diu que “la fotografia és molt maca”. Trobo que tenen raó, però trobo que també val la pena seure a contemplar i prou, sense haver de seguir una trama, i gaudir de les paraules sense més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.