DEWEY

Llibre escrit per Vicki Myron, bibliotecària amb aspecte d’ídem, amb la col·laboració de Bret Witter. Ens explica la historia d’en Dewey Readmore Books, un gat que va ser trobat en un fred matí a la bústia de retorn de llibres d’una biblioteca, i com es va fer seus a tots els humans que va conèixer. El gat acabarà vivint a la biblioteca i sent famós a tot el món. Aquest és el punt de partida, però el llibre ens explica molt més: les successives crisis econòmiques que va viure la petita ciutat de Spencer: atur, reconversions del sector agrícola, especuladors...; la història familiar de Vicki Myron, i com va criar a la seva filla tota sola, com el càncer i l’alcohol van trencar la seva família, i com, a pesar de tot, van saber tirar endavant.

Només una pega: Vicki Myron creu en la cultura de l’esforç, i a estones es fa una mica pesada. Les coses acostumen a costar d’aconseguir, però el que ens ve donat gratuïtament no té, necessàriament, menys valor. En Dewey, precisament, és un exemple d’aquesta gratuïtat.

És un llibre que agradarà als que els agraden els llibres: l’escenari és una biblioteca, a partir de la qual seguim a en Dewey; veiem com la biblioteca es transforma amb l’arribada de les noves tecnologies, veiem com és un punt de trobada per als infants, com els seus empleats intenten convertir-la en un punt d’ajut davant l’atur, veiem com la reformen...

També agradarà als que els agraden els gats. Dewey sedueix als humans d’aquella manera silenciosa i subtil que només els gats coneixen. Dewey dóna per sentat que l’hem d’estimar i respectar, com fan els gats, que sovint consideren que som millors del que en realitat som. Dewey sap qui necessita un refregada, una moixaina o simplement la seva presència a distància, amb aquell sisè sentit dels felins. L’amor dels gats és discret, silenciós i sense grans escarafalls, i així és en Dewey.

Agradarà també a qui vulgui conèixer la història d’una petita ciutat d’Iowa, Amèrica profunda i real, i l’esperit de superació d’una comunitat petita davant l’adversitat.

I aquesta és la millor lliçó que, sense voler-ho, ens dóna Dewey: com la vida continua, obstinadament. Com la mort i l’adversitat en són part, i com un petit canvi pot modificar la perspectiva de les coses i ser font d’inspiració. El llibre dura els 19 anys que va viure en Dewey, i a pesar de la tristor final, veiem que el llegat d’en Dewey, si és que els gats entenen de llegats, és aquest: la vida ha de seguir, i segueix amb o sense nosaltres. És cosa nostra que ens hi sumem o ens n’apartem, però la vida és una energia obstinadíssima, com l’arbre tallat que torna a brotar a la primavera, com el malalt terminal que supera totes les previsions dels metges, o com els milers de gatets rescatats d’una mort segura cada dia en el món.