RUSOS

Novel·la d’Edward Rutherfurd, autor també de London. Són dos llibres molt similars, dos novel.lots històrics de gruix considerable, molt ben documentats i explicats des de la perspectiva de diversos personatges i els seus descendents. London em va agradar bastant, i Rusos estava a la prestatgeria de llibres pendents des de feia temps. Intimidava pel seu gruix, i per la temàtica que, en principi no em resultava gaire atractiva, de la història de Rússia. Superada la intimidació, per la recomanació d’un amic, m’hi he enfrontat, i m’ha agradat bastant, sense arribar a ser un llibre que m’hagi marcat.

Tinc l’edició de novel·la històrica d’El País, en dos volums, que ocupen cadascun 500 pàgines aproximadament. Crec, però, que el deuria comprar al Mercat de Sant Antoni.

Partim de la fundació d’un poblet anomenat Russka (títol original del llibre), en la primeria de l’Edat Mitjana, i seguim als descendents de dos personatges que es troben: un nen, i un guerrer de la tribu dels alans.

És interessant perquè està documentadíssim, i aquesta és una de les pegues, que cau en l’excés d’informació explicant com es vesteixen els personatges, com mengen, com són físicament segons la seva etnia....però sempre ens queda el dret a saltar paràgrafs.

Té interès també per saber una mica de la historia d’un país, Rússia, que es pot resumir (la frase és de l’amic que me’l va recomanar) dient que han estat sempre un poble oprimit, i que només han canviat d’opressor. Aquest en seria el resum, però amb el llibre podem matisar i entendre una mica la peculiar idiosincràsia russa, que explica també la seva història.

A nivell personal, certes èpoques tenen més interès que d’altres, i els voltants de la Revolució Russa estan molt ben explicats, destruint alguns mites.

Els personatges ens condueixen, i per tant, veiem els esdeveniments des de la seva perspectiva i des del seu interès, però no ens hi fan implicar massa. No hi ha personatges commovedors, ni personatges amb els que s’empatitzi, perquè no acaben de baixar mai del “quadre” en el que l’autor els mostra. El mateix autor no sembla empatitzar-hi gaire, perquè a vegades els tracta amb un cert aire de superioritat. Rússia ha patit un retard de segles en incorporar-se a la modernitat, i Rutherfurd els mira a vegades com als parents pobres que no tenen estudis.

En general, però, un llibre que està molt bé per allò de “instruir deleitando”, i també perquè es llegeix sense grans esforços, més enllà de la longitud, i fa amè un tema molt dens.