Llibre de Pius Alibek que explica les seves vivències d’infantesa i joventut a Iraq. S’ha dit a vegades que aquest és un país petit, i que tenim un expert de cada cosa, però només un, que és el que surt sempre a la tele. Pius Alibek seria alguna cosa així com l’expert en afers iraquians, tot i que fa anys que no hi viu.
Però no siguem injustos: es tracta d’una d’aquelles persones amb les que et vindria de gust fer un cafè llarg, llarguíssim, perquè en cada entrevista intueixes que té moltes coses interessants per explicar, i que sortiries del cafè amb molt material per a la reflexió.
El seu llibre ens provoca aquesta mateixa sensació: ens parla d’un Iraq multicultural, tolerant a pesar dels governs, un país que despertava a la modernitat, en ebullició cultural....d’un món que intuïm irremissiblement perdut, per culpa dels interessos de les grans potències. O de la gran potència, a seques. Membre ell mateix de la minoria cristiana armènia, parlant d’arameu, ex-seminarista, professor d’anglès, escriptor, traductor i cuiner, Alibek és també exemple de com pot donar de si una vida si la vivim amb la sàvia barreja d’acceptació de l’inevitable i rebel·lia davant la injustícia amb que ell ha viscut la seva.
Narrador excepcional, les seves paraules ens acompanyen sense fer nosa però se’ns van posant endins, amb la cadència entre exòtica i familiar que desgranen les anècdotes que el composen. Un llibre de memòries que agradarà fins i tot als que no agraden les memòries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.