dilluns, 15 de febrer del 2010

RESTAURANT MARISQUERIA ROSALERT


Una casa històrica, situada a la cantonada de Diagonal amb Nàpols, que data del 1947, i una decoració una mica demodé però encara amb encant. La benvinguda és un mostrador nevera ple de peix i marisc, i el restaurant és al fons. És un d’aquells llocs on esperes trobar senyores molt tenyides i molt maquillades i senyors amb panxa; n’hi havia alguns, però també hi havia gent d’uns 30 o 40 anys, en grups i en parelles. Mantenen l’entranyable logo de la catalaneta amb un peix en una mà i una llagosta en l’altra, que recordava d’haver-hi anat fa molts anys, de nena.

El servei també és una mica antic: d’aquells que et donen conversa.

El menjar és bo i sense artificis. El preu és el d’una celebració, però de les que es poden fer cada mes.

El que vàrem menjar: calamars a la romana, magnífics i fets de casa, un veritable luxe. Musclos al vapor, sense trampa ni cartró, molt bons. Pop a la gallega, bo, tot i que n’he menjat de millor. Croquetes de bacallà, francament decebedores. Graellada de peix i marisc: calamarsons excel·lents, cloïsses magnífiques, lluç i rap que feien bona l’afirmació de que el peix, si és bo, com menys condimentat millor. La única pega, les cuques, si son grosses, les bullen abans de passar-les per la planxa. Suposo que és per assegurar que queden cuites, però llavors perden tot el suc i el sabor. Les postres són les que esperes en un restaurant d’aquest tipus: res de sofisticat, els sabors de sempre. Els profiterols són molt recomanables, i també la coca de Llavaneres. Això, amb pa sucat, una ampolla petita d’Extrissim Bach, i dues ampolles d’aigua, va sortir per uns 40€ per persona. La trampa: les aigües valen uns 3€ cadascuna.

Recomanable per al qui vulgui anar a un restaurant dels de sempre, que si ha aguantat és perquè ho fa bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.