JE L’AIMAIS

Novel·la d’Anna Gavalda, breu (157 pàgines), adaptada al cinema però fins on jo sé no estrenada al nostre país.

Un home taciturn, callat, aparentment un disminuït emocional, s’endú a la seva jove, a la que el seu fill i marit, respectivament, ha abandonat, a la seva segona residència al camp, per tractar d’animar-la. Assistim al diàleg entre els dos personatges, i ell li acabarà revelant el secret de la seva vida: una altra dona.

Anna Gavalda parla, altre cop, de sentiments. El personatge de la jove abandonada és previsible però no per això menys real: ira, depressió, ràbia, tristor...el que es pot esperar en una situació així. El veritable protagonista, el que ens depara la sorpresa, és el sogre, que ens revela que ha tingut una vida sentimental (1ª sorpresa), que ha estat intensa (2ª sorpresa) i que l’ha marcat per sempre (3ª sorpresa). Així s’aconsegueix que un personatge aparentment incapacitat per estimar o sentir se’ns faci proper, humà, emotiu i que entenguem la decisió de consolar a la seva jove.

La tesi del llibre és que un pot deixar una relació per coratge i continuar-la per covardia: aquesta tesi és l’exposada pel sogre.

Els sentiments es narren sense artificis, però també sense contencions perquè així els viuen els personatges. Tot plegat fa que sigui un llibre difícil de deixar, però també difícil d’acabar perquè el volem assaborir a poc a poc. La única pega, un final massa abrupte per al meu gust, que necessita un temps per a ser paït.