Fa molts anys, una professora d’anglès d’origen nigerià em va passar la pel·lícula basada en aquesta novel·la. La història em va semblar tràgica tot i ser explicada en un to còmic, i em va costar horrors d’entendre, per l’anglès que parlaven la majoria de personatges. Anys més tard, el llibre m’ha causat la mateixa impressió.
Mister Johnson és un escrivent nigerià, que treballa pel govern colonial en una àrea, Fada, de la que no és originari. Allà se sent com un estrany, i en la seva feina, tot i l’orgull que li produeix treballar pel govern britànic, tampoc no acaba d’encaixar.
Johnson ha estat comparat amb el Quixot pel seu tarannà, però a mi m’ha semblat més aviat el Lazarillo de Tormes, algú que per molt que faci no sortirà mai de la misèria, i al qui sempre li toca el rebre.
El seu cap anglès, Rudbeck, vol construir una carretera, i acaba acceptant l’oferiment de Johnson de maquillar els comptes per facilitar les coses. Seran descoberts, però el llibre no acaba aquí. Johnson, desprès d’alguns fracassos més, inclòs el del seu matrimoni, tornarà a treballar pel govern per un breu temps. Finalment acabarà a la presó, i no explico el final per no espatllar-lo si algú es vol llegir el llibre.
Gran part dels personatges, de fet, tots els africans, parlen en una mena de mal anglès que, pel que sembla, és una mena de llengua franca a Nigèria i altres parts d’Àfrica entre els mateixos nadius, de diverses ètnies i llengües. Això dificulta la lectura en el cas de la versió original. Ignoro com s’ha resolt en la traducció, tot i que opino que caldria reflectir aquesta manera de parlar.
Tanta desgràcia, tant d’optimisme injustificat i desmesurat per part de Johnson i tants de cops com rep es fan una mica pesats, he de confessar-ho, però el final redimeix el llibre sencer.
Recomanable per descobrir un clàssic desconegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.