La dinovena novel·la de la saga Discworld de Terry Pratchett. És recomanable haver llegit alguna novel·la anterior on hi surtin els personatges de la Guàrdia d’Ankh-Morpork, per poder gaudir del super heroic Comandant Vimes; de l’innocentíssim i eficacíssim sargent Carrot, i del desastrós Agent Nobbs. Lord Vetinari, el governant de la ciutat, també hi apareix, com a víctima d’un misteriós i lent enverinament. Junt amb uns misteriosos assassinats que semblen comesos per un golem, aquestes dues línies argumentals fan que sigui més una paròdia de novel·la policíaca que una novel·la fantàstica. O potser ja m’he acostumat al grau de frikisme de Pratchett.
Com sempre, hi ha moments en que riureu en veu alta, moments en que somriureu, i algun moment en que us farà pensar, com amb les reflexions que es fa un golem sobre la llibertat.
Us deixo un parell de cites:
“And, while it was regarded as pretty good evidence of criminality to be living in a slum, for some reason owning a whole street of them merely got you invited to the very best social occasions.”
“You never ever volunteered. Not even if a sergant stood there and said, "We need someone to drink alcohol, bottles of, and make love, passionate, to women, for the use of." There wasalways a snag. If a choir of angels asked for volunteers for Paradise to step forward, Nobby knew enough to take one smart pace to the rear.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.