RESTAURANT NINETEEN

És el lloc perfecte per quedar bé amb un guiri: preu correcte, menjar elaborat sense estridències, més céntric impossible (està a la mateixa Plaça Catalunya), i marc molt agradable.

Es tracta d'una terrassa interior, la de l'hotel Olivia, al número 19 de Plaça Catalunya, amb vistes (una mica de trascantó) a l'esglèsia de Santa Anna.

Els quatre comensals que érem vam compartir, de primer, unes croquetes de pernil molt bones, un plat de tempura amb romesco força correcte, i uns ous remenats amb patates que no mataven. Primerament ens van dur, com a aperitiu, un gotet de sopa de remolatxa i una croqueta, i no van fer desprès allò tan rabiós de cobrar el cobert.

De segon vam menjar bacallà amb all-i-oli de gerds, una combinació molt encertada perquè la cremositat de la salsa amb el toc afruitat del gerd feia un excel.lent acompanyament per al bacallà, al punt de sal i de cocció, sobre un llit d'espinacs tendres al vapor. El salmó amb soja també estava bé, i era una opció "de portar-se bé" gens avorrida. També era destacable el tournedos amb patata i boniato, un plat més contundent de gust i més carnívor, on la carn era tan melosa que es desfeia. De postres, crema catalana, servida en copa de martini, potser la opció menys elaborada. Tant la Tatin com el coulant anaven acompanyats de gelat i salseta. La broma, sense café ni vins, va sortir per uns 25€ per persona. Tots en vam quedar molt satisfets, tant de la qualitat del menjar, com del servei, de la mida de les raccions, i del lloc, molt tranquil.

EL SARI ROJO

Javier Moro ha escrit un llibre que es "ven" com a dedicat a la figura de Sonia Gandhi, la italiana que es va casar amb el fill gran d'Indira Gandhi. En realitat, aquesta biografia explicada amb un punt novel.lesc ens passeja per tota la saga dels Nehru-Gandhi (Jawaharlal, Indira, Rajiv i la resta de la família).
El llibre és força benévol amb les ombres de la família, que imputa básicament a Sanjay, el fill petit d'Indira, i la ceguesa de la seva mare davant certs comportaments del fill. Ens mostra l'elevat sentit del deure de tots els membres d'aquesta família, des del primer patriarca fins a l'actualitat, i l'elevat preu que han hagut de pagar, en forma de morts violentes.
Com és lógic, "vivim" més intensament els esdeveniments des de l'arribada de Sonia a la família, i el llibre ens acosta a la complexitat d'un país, la Índia, que fascina o repugna, i de vegades totes dues coses alhora.
L'unica pega és un to sentimentaloide que a vegades cau en la cursileria. No se li pot negar, no obstant, que està molt ben documentat i que fa digeribles totes les complexitats de la política de la major democràcia del món.

HOGFATHER

La vintena novel.la del Discworld (Món Disc), un món paral.lel inventat per Terry Pratchet, en forma de disc sostingut per quatre elefants damunt d'una gran tortuga que navega per l'espai, era una de les que més m'havien recomanat, i no m'ha decebut gens.
El Món Disc s'assembla sospitosament, a vegades, al nostre món, però amb gnoms, trolls, bruixes i bruixots, i sobretot, amb la Mort. La Mort és un personatge sense cap sentit de l'humor, amb una veu de tro, i amb un gran sentit del deure que, en aquest cas, l'empeny a substituir el Pare Porc (Hogfather), que ha desaparegut en el vespre del Senglar, la nit en que tots reben regals. Paralelament, els bruixots de la Universitat Invisible han d'enfrontar-se a un munt de deïtats estranyes i altres éssers fantàstics, com el Gnom de les Verrugues o el Déu de les Ressaques. La néta de la Mort, que pretenia dur una vida normal com a institutriu (i que se suicidaria a cops amb el seu propi paraigües si es trobés un dia saltironant amb els escuraxemeneies), ha de resoldre la desaparició del Pare Porc.
Com haureu endevinat, es tracta de literatura fantàstica, però de la bona, de la que construeix tot un univers que funciona com el nostre, i amb una gran dosi d'humor. Xalareu.

EL NEN

Roald Dahl, l'autor de Matilda i de les Històries Increïbles que TV3 va emetre en forma de sèrie en els seus primers temps, fa una mena de no-autobiografia.
A travès d'episodis que recorda o que li van explicar ens porta pel seu naixement en el si d'un matrimoni d'emigrats noruecs a Gal.les, la mort prematura del seu pare, i les seves experiències de nen que va viure la Primera Guerra Mundial, en una escola-internat, les vacances a Noruega, els inacabables viatges, el College...
Es tracta d'un llibre per llegir a estones, on un gran narrador ens relata la història de la seva família i la seva infantesa. Curiós, entretingut i molt ben escrit.

EL FACTOR HUMÀ

A partir d'un partit de rugbi entre els Springboks sud-africans i els All Blacks neozelandesos, John Carlin ens narra els esforços de Nelson Mandela per fer una sola societat de la Sud-Àfrica post apartheid. Se'l endevina seduït pel personatge, cosa en la que tots els qui l'han tractat coincideixen. Nelson Mandela té un do de gents i una aureola encisadora, en part natural i en part cultivada.
Com que l'esport no m'interessa gens, he de confessar que m'he saltat les parts estrictament esportives, però son molt poques. El llibre agafa el partit com a Macguffin, i ens porta pels darrers anys de captiveri de Mandela, per les negociacions per al seu alliberament, per les primeres eleccions democràtiques a Sud-Àfrica....per un camí que no va ser fàcil, però en el que la història semblava anar per on havia d'anar, per un cop.
Molt interessant, si voleu aprofondir en l'épica d'un episodi de la història recent.

EL CHOQUE DE CULTURAS

Per la meva implicació en el projecte educatiu de PRODA (Professionals per a la Defensa dels Animals) he de llegir/m'agrada llegir llibres que explorin la relació entre els humans i els altres animals. Aquest llibre de Jean Donaldson, editat per KNS Ediciones (una editorial petita especialitzada en ensinistrament en positiu) , vol donar un tomb a les relacions entre humans i gossos.
La única pega que li trobo és un to excessivament militant: cal tenir en compte que la majoria de problemes de comportament de gossos son causats per malentesos amb els humans, que, a vegades, actuen amb la millor de les intencions. Cal, doncs, comprendre, ensenyar i no jutjar.
Tret d'aixó, el llibre és súmament útil per comprendre la psicologia canina, i ens ho explica tot des de la perspectiva del gos. Ens recorda que els gossos no es mouen per criteris morals, sinó que tenen un comportament depredador i oportunista, i una gran capacitat i necessitat de socialització. Per suposat acaba amb el mite de la dominància canina, que ha fet tant de mal i ha basat els métodes tradicionals d'ensinistrament caní.
També ens ensenya a gaudir de i amb el gos. Una lectura imprescindible abans de tenir gos.

ENSEMBLE, C'EST TOUT

Es tracta d'una novel.la d'Anna Gavalda, publicada en castellà amb el títol de "Juntos, nada más".
Qué tenen en comú un cuiner que només pensa en dones i en motos, una dibuixant amb transtorns de l'alimentació, un aristócrata que no s'entèn amb la seva família i una dona gran que amaga els signes del seu deteriorament? Tots aquests personatges ferits es troben, i ajunten les seves limitacions per ajudar-se a caminar. Una novel.la tendra, magníficament narrada i amb l'acció ben dosificada com succeeix sempre amb Anna Gavalda, que no podreu deixar fins al final. Un final, per cert, que no desvetllaré, i que és el que desitja el lector, encara que l'autora ens hi porta per camins que no esperem.
Recomanada per als qui volgeu llegir sobre relacions familiars o relacions de parella, sobre el tracte a la gent gran, i sobre la capacitat de recuperació de l'esser humà. En aquest darrer cas, per cert, és molt més recomanable que qualsevol llibre d'autoajuda al ús. Tots els temes es tracten des d'una perspectiva molt actual, i tot i la tendresa no es cau mai en la cursileria.
Aneu corrents a buscar-la, si us agrada la bona literatura.

ELOGI DE L'ARREBOSSAT

Desprès d'una breu estada a Viena, on he pogut tastar el Wiener Schnitzel, se m'ha acudit aquesta entrada.
El Wiener Schnitzel és una simple escalopa arrebossada. Però la carn s'aplana fins que sigui ben prima, i es passa primer per farina, desprès per ou batut i finalment per pa ratllat, i llavors es fregeix en oli ben calent. Imprescindible desprès posar-lo uns segons damunt de paper absorbent; llavors se serveix, immediatament, i arriba calent a la taula, amb l'arrebossat cruixent i la carn de dins tendríssima.
Com és que sempre que demanem alguna cosa arrebossada, a casa nostra, el que arriba a la taula és tou i oliós? Perquè s'ha perdut el costum de fer els arrebossats al moment.