La segona novel·la de Terry Pratchett ambientada al Món Disc. És una continuació de la primera, tota una excepció en aquesta llarguíssima saga, i acompanya al bruixot Rincewind desprès de caure per l’horitzó. Un dels vuit encanteris més poderosos s’ha allotjat en el seu cap, i això és el que el salva una i altra vegada. A més, tots vuit han de ser pronunciats a l’hora si es vol salvar el món de la destrucció, perquè està a punt de xocar amb una estrella.
Rincewind no és un dels meus personatges preferits, però els secundaris son magnífics. Cohen el bàrbar, un heroi una mica envellit; el turista Twoflower i el seu equipatge màgic; la Mort, i una mena de secta apocalíptica que es dirigeix a les muntanyes, no per salvar-se sinó per tenir millor vistes de la fi del món, proporcionen els moments més divertits del llibre.
Com sempre, unes quantes cites:
It looked like the sort of book described in library catalogues as "slightly foxed", although it would be more honest to admit that it looked as though it had beed badgered, wolved and possibly beared as well.
The point is that descriptive writing is very rarely entirely accurate and during the reign of Olaf Quimby II as Patrician of Ankh some legislation was passed in a determined attempt to put a stop to this sort of thing and introduce some honesty into reporting. Thus, if a legend said of a notable here that "all men spoke of his prowess" any bard who valued his life would add hastily "except for a couple of people in his home village who thought he was a liar, and quite a lot of other people who had never really heard of him."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.