MEN AT ARMS

Un nou llibre del mai prou reconegut i ara enyorat Terry Pratchett.
En la 15 novel.la del Món Disc, i segona de la Guàrdia, una facció de l'aristocràcia, liderada per Edward D'Eath, vol restaurar la monarquia per recuperar el poder perdut.
El capità Carrot, fill adoptiu de nans, resulta ser-ne l'hereu legítim, encara que no està gaire interessat en ser el nou monarca.
Al mateix temps, el capità Vimes es prepara per al seu casament amb lady Sybil Ramkin, i per passar a formar part d'aquesta aristocràcia que li queda tan lluny. Mentrestant, lluita perquè la Guàrdia tingui major diversitat, incorporant-hi nans, trolls i fins i tot una dona llop.
Mentrestant es produeix una sèrie de misteriosos assassinats, que Lord Vetinari prohibeix investigar, per assegurar-se que, efectivament, siguin investigats.
A destacar el contrast entre Carrot, l'honestedat en persona, i el més curtit capità Vimes. Per la resta, una bona parodia de les novel.les policíaques.

“Dwarfs were not a naturally religious species, but in a world where pit props could crack without warning and pockets of fire damp could suddenly explode they'd seen the need for gods as the sort of supernatural equivalent of a hard hat. Besides, when you hit your thumb with an eight-pound hammer it's nice to be able to blaspheme. It takes a very special and strong-minded kind of atheist to jump up and down with their hand clasped under their other armpit and shout, "Oh, random-fluctuations-in-the-space-time-continuum!" or "Aaargh, primitive-and-outmoded-concept on a crutch!” 
Nans i religió

“If you had enough money, you could hardly commit crimes at all. You just perpetrated amusing little peccadilloes.” 

EL POETA DEL POBLE

Novel.la d'Andreu Carranza sobre la biografia d'un dels poetes nacionals catalans, Jacint Verdaguer.
Comença amb els anys d'estudi d'un capellà de família pobra, ajudat pels tiets que tenen una mica més de possibles, i continua amb el seu ascens a confessor del Marqués de Comillas, un dels homes més poderosos de l'época, al que es retrata com una ànima senzilla, que no és conscient de les intrigues al seu voltant.
Verdaguer se situa en mig d'aquestes intrigues i acaba perdent-ho tot i a tothom. Aquí és ajudat, paradoxalment, per l'esquerra anticlerical i pels mateixos pobres als que havia ajudat quan administrava les almoines de Comillas, però poca cosa es pot fer més enllà de procurar-li una mort digna.
Home de paraula, figura controvertida, incòmoda per a tothom, en algun moment dubtareu de la seva salut mental, i també de que fos tan innocent com sembla que, efectivament, va ser. Sens dubte, però, va ser un gran personatge, renovador del llenguatge literari, i figura a reivindicar.
Cal destacar, com a punt que pot grinyolar, el vocabulari arcaitzant, sobretot en la narració de la primera part, però a favor de l'autor cal destacar que l'exhibició de coneixements que se sol fer en aquest tipus de llibres és modesta i queda ben integrada en la història.

MORE FOOL ME

Tercera entrega de les memòries de Stephen Fry.
Autor, guionista, actor, director d'interessants documentals sobre SIDA, homofòbia o  trastorn bipolar, presentador de TV, lector d'audiollibres, i cul inquiet en general.
Culte, intel·ligent i sensible, a més de ferotge crític de si mateix, sempre és un plaer llegir-lo o escoltar-lo. Però la suma global del llibre és decebedora; anem a pams.
Comença amb un resum de les seves anteriors biografies, una mena de "en anteriores capítulos...", massa llarg per als qui els han llegit, i massa curt per als que no. Setanta pàgines, més o menys.
Segueixen unes cent pàgines que son el millor del llibre, centrades en la seva etapa de cocainóman, però trufades d'anècdotes que desdramatitzen el tema.
A partir d'aquí, tenim la sensació de que Fry es cansa, o ha d'entregar el llibre a temps i amb un determinat número de paraules, i es dedica a transcriure els seus diaris de l'època, que no tenen cap interès.
Tenim, doncs, una mostra de la seva brillantor durant 100 pàgines, i una darrera part que fluixeja escandalosament. Decep perquè sabem que Fry és capaç de fer-ho millor, i perquè és molt més personal a Out There o a The Secret Life of The Manic Depressive, dos dels seus documentals que podeu trobar a Youtube sense haver de pagar els 20 euros més o menys que costa el llibre en tapa tova.
En fi, els seus fans estimem al bo de l'Stephen igualment...

FLAWED DOGS

Novel.la de Berkleley Breathed, més conegut com a il·lustrador. El gos de raça d'una família és expulsat degut a la gelosia d'un altre gos que ja hi havia en la família. 

Cant a la bondat i noblesa del gos, no li estalvia cap misèria al protagonista : l'abandonament, un malentès amb l'agressivitat, la investigació en laboratoris, la gossera-dipòsit, fins al moment de revenja cap al "gos dolent" en forma d'aparició del gos expulsat i una tropa d'animals desnonats a l'exposició canina.

Força dur tot i ser literatura juvenil, es redimeix al final amb un happy ending.

 

LA ESPÍA QUE VESTÍA DE ROJO

Memòries d'Aline Griffith de Romanones, i demostració pràctica de que segueixo llegint-me fins i tot les etiquetes del xampú. A vegades, però, una té una agradable sorpresa, com en aquest cas.

Si podeu superar un llenguatge força viejuno i excessivament florit, trobareu la història de com Aline Griffith es va fer espia,  i com va exercir, a Madrid, durant la Segona Guerra Mundial, en el que sembla que era un niu d'espies on ningú estava per orgues i on podies morir fàcilment si t'embolicaves en jocs perillosos. L'interès es manté perquè narra determinats episodis d'història oculta, i també per la recerca d'un agent doble que aporta un toc d'intriga.

 

REAPER MAN

El Pratchett de rigor. La Mort és acomiadat (en les novel·les de Pratchett la Mort és una personificació masculina) i s'instal·la en una granja a fer de mosso d'una solterona gairebé vídua.
Com que ningú va a buscar els morts, hi ha un "excés de vida, i els morts no es moren però tampoc continuen vius...així que algú inventa un grup d'autoajuda per a ells.
Mentrestant, la Mort i el seu successor, posat pels Auditors (un grup de "vigilants de la realitat", que odien la imperfecció i estan mancats de qualsevol traça d'humanitat ) hauran de tenir una trobada, en una trama principal brillant i amb un final rodó.
Hi ha alguns excessos metafísics, que potser avorriran a algú, però també hi ha pàgines memorables, com la Banshee (ésser del folklore celta que anuncia la mort) que no parla correctament, i per tant escriu notes; o la Mort comprant flors i bombons per a la seva empleadora. Us deixo amb una portada que se surt de l'habitual barroquisme, i una cita.





“What can the harvest hope for, if not for the care of the Reaper Man?” 

LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT

Intriga que té lloc a l'Amèrica profunda; un dels llibres més venuts del Sant Jordi de 2014 que és quan me'l vaig comprar.
Construït a base de tòpics, molt ben enllaçats això sí, et manté agafat amb els seus girs twinpeakescos (sense surrealisme, però) i té un final un pèl trampós però que serveix a la justícia poètica.
No és un llibre que et marqui, no és inoblidable, però fa passar bones estones com a lector, que ja és molt.