SACRIFICI A MOLOC

Novel.la negra escandinava. Si, hi havia de caure. Me'l va recomanar la meva mare, que és molt fan d'aquesta autora. En fi, qualsevol li diu que no a una mare...
Bromes apart, una lectura entretinguda, que potser no canviarà la meva vida, però que compleix el que promet. No hi ha excessos de truculència.
Un grup de caçadors mata un ós, i quan n'obren el ventre, hi troben restes humanes. Mesos més tard, es troba una dona assassinada a casa seva, amb una forca, i el seu nét de 7 anys ha desaparegut.
La fiscal Rebecka Martinsson investigarà el cas, encara que sigui a títol personal.

A STREET CAT NAMED BOB

Un músic de carrer de Londres (Covent Garden per més senyes) es troba un gat ros ferit, i decideix curar-lo i tenir-lo a casa uns dies. Pensa que el gat, acostumat al carrer, no voldrà estar tancat en una casa, i que ell mateix, en recuperació de les seves adiccions i d'una etapa de vida al carrer, tampoc no està per alimentar més boques. Però el gat, aviat batejat com a Bob, decideix quedar-se amb l'humà, i aquest se'l emporta cada dia a la cantonada habitual on toca la guitarra. Ambdós es converteixen aviat en celebritats, demostrant que les segones oportunitats existeixen. 

O de com l'amor d'un animal (i per un animal) pot treure el millor de nosaltres, fins i tot quan venim del pitjor. 

 

 

NELSON MANDELA IN HIS OWN WORDS

Interessantíssim recull d'escrits de Nelson Mandela, imprescindible per a tot aquell que estigui interessat en el personatge. Cal però, haver llegit o llegir desprès una biografia, perquè aquest llibre no ho és, i ens caldrà una perspectiva aliena per comprendre'l amb llums i ombres. Una altra recomanació és tenir a mà o consultar abans l'epíleg de noms, si no ens volem perdre.
Hi trobarem texts teòrics, junt amb d'altres de més personals, o una combinació de totes dues coses, com en les cartes de protesta perquè no se li permet acudir al funeral de la seva mare o del seu fill, o perquè les seves cartes son retallades o no remeses als familiars.

EL HIJO DE YURI GAGARIN

Santiago Sanchis, director del Periódic d'Ontinyent i pare adoptiu de Konstan, ens narra la vida als orfanats de la Russia post soviética des de la perspectiva de Max Z, un nen que hi viu.

El punt de partida, que es una llicència literària, un nen que tot ho comprèn i ho processa, ens permet situar-nos en la seva perspectiva.
En contra, que potser carrega les tintes en la dolenteria del personal rus, i jo la carregaria contra els d'aquí. Però la major part del que s'hi narra és cert, i dóna forma a les intuïcions i observacions que molts ens hem fet.
Un dels episodis que sembla forçat, el del retorn d'un nen, està basat en un cas real, i l'autor ho té molt present: la seva vista judicial d'adopció a Rússia va ser la mateixa setmana, i per això segurament va durar cinc hores.
Es toquen amb una dolça tristor tots els temes: el retorn, el retorn a la família biològica que no és capaç de tenir cura dels seus fills; els pares adoptius i les seves ànsies; la dura espera entre conèixer al futurs pares i sortir de l'orfenat, l'abandonament hospitalari i les retirades de custòdia....el principal encert és novel.lar un tema sobre el que a molts ens agradaria escriure. Però la història que hem viscut no ens pertany només a nosaltres, també és dels nostres fills, i en som custodis.  pI tots ens preguntem encara, i ens preguntarem, què se'n haurà fet dels que es queden allà, com  Max Z.