Les opcions de Barcelona eren el Via Veneto, i una altra que no mencionaré perquè me'n havien parlat malament però jo no hi he menjat. Així que ens vam decidir pel Via Veneto, un supervivent de l'época daurada de la restauració barcelonina. Tots els seus companys de generació (Reno, Orotava, Punyalada...) han estat escombrats pel disseny i per la cuina minimalista. Però el Via Veneto aguanta, i amb força bona salut, si hem de jutjar pel nivell d'ocupació de la sala un dissabte al vespre.
La decoració un pèl antiquada però molt ben conservada, el servei impecable i esmeradíssim, la carta amb especialitats clàssiques que daten del 1960...l'experiència té una mica d'arqueologia gastronòmica.
El nostre menú incloïa un aperitiu, que es va duplicar degut a que l'espera es va fer llarga, acompanyat d'una copa de cava.
Desprès va seguir un menú degustació, amb tres entrants:
-Mini sandvitx de formatge i tófona. Molt ben servit, guarnit amb una mini amanida, cruixent i sense greix tot i ser fregit.
-Vieira a la planxa amb puré de coliflor. Molt bona, impecablement cuinada i amb els contrastos perfectes.
-Caneló de pollastre del prat. Deliciós, perfecte tant en la cocció de la pasta, com en el farcit, amb la textura justa (ni massa grossera ni massa fina) i amb un gust boníssim, i molt ben acompanyat per una beixamel trufada.
El primer plat era un tall de lluç sobre rissotto de carrabiners amb botifarra. Meravellós, deliciós, perfecte i boníssim.
El segon era una terrina de garrí: un plat més difícil per no agradar a tothom, però molt ben resolt. El tall es desfeia a la boca, tenia un gust boníssim i estava molt ben acompanyat de salsa i una petita amanida que refrescava el conjunt.
Les postres eren un gelat de iogurt, amb pa de pessic de iogurt, i uns detalls de fruita que hi donaven el toc refrescant. Boníssimes, gens embafadores, van ser el final perfecte per a un àpat boníssim.
Ho vam acompanyar de dues copes de vi, que el sommelier va triar d'acord amb els nostres gustos, i dues ampolles d'aigua. Amb els cafès va venir una safata de mignardises, on hi havia una trufa absolutament perfecta.
El nostre cost va ser d'uns 30€ (cafès i begudes) que eren el que no incloïa el val. Aquí està la principal, i potser única pega d'aquest restaurant. El seu preu elevadíssim: a la carta els plats més econòmics ronden els 30€, cosa que no el fa apte per a totes les butxaques. En efecte, si bé hi havia alguna taula amb gent jove, la majoria del públic eren estrangers, o senyors panxuts acompanyats de senyores molt operades.
El que no es pot negar, però, és que el menjar és deliciós i el servei impecable. Essent així, suposo que el Via Veneto té salut per anys, encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.