Sóc una compradora compulsiva de llibres de cuina. Talment la companya Mar, del blog Baixa Gastronomia, ho és d’estris culinaris. Si ella només ens diu “Nicer Dicer” perquè mesurem la seva obsessió, jo només us diré una cosa: “La cocina de Médico de Familia. Las mejores recetas de Juani”.
En aquest cas, però, no es tracta d’un llibre de receptes a l’ ús,. sinó d’un recull d’articles, escrits pel crític gastronòmic de l’edició americana de Vogue, Jeffrey Steingarter.
Comença explicant-nos com va haver de superar certes aversions per certs menjars, quan va aconseguir aquesta feina, que el convertiria en un home que menja de tot, i continua narrant les seves experiències culinàries en un to humorístic. No es tracta d’un senyor que en sap molt i ens dóna lliçons ex cathedra, sino d’un individu que s’obsessiona per fer un pa perfecte, unes patates fregides perfectes, o un pastís perfecte, i ens explica fil per randa el grau malaltís de les seves obsessions, i el camí que recorre per a aconseguir el seu propòsit.
Alguns articles també parlen de nutrició, essent el seu tema favorit l’anomenada “paradoxa francesa”; o de tecnologia de l’alimentació. Respecte a això darrer, tot un capítol està dedicat a l’Olestra, un greix indigerible que prometia molt però segueix essent controvertit pels seus efectes secundaris. Un altre article ens parla de la dieta més barata possible, que potser és barata però es força monòtona.
El llibre és altament recomanable per a qualsevol a qui li agradi llegir sobre gastronomia i cuina, en general; el seu estil es didàctic, divertit, obsessiu a estones, i tot i que cau en algun tòpic quan parla de les cuines del món, és perdonable: és americà, i prou esforços fa per superar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.