dimarts, 13 d’octubre del 2009

MENJAR A SEVILLA

Ha estat la nostra destinació de pont. Els millors llocs, les dues recomanacions d’un local, i un “colmao” a Triana que coneixíem de l’altra vegada que hi vam ser.

Veganitessen: Una paradeta de pastisseria vegana, amb una petita barra per a fer un café, al mercat del Arenal. Just darrere de la Maestranza. Tot tan deliciós com l’aspecte feia presagiar, sense cap producte d’origen animal. Ni falta que feia.

Las golondrinas:C/ Antillano Campos 26 (Triana). Ens havien dit que estava bé de preu, però a la carta la mitja ració més barata sortia per uns 9€. Quan la vam veure arribar, els nostres dubtes van desaparèixer. Mitja ració de calamarsons son 15 calamars sobre un llit d’amanida; la mitja de puntes de rellomillo, sis talls de rellomillo, cadascun damunt d’una llesca de pa, amb patates fregides; en altres taules, descobrien que la mitja de salmó eren sis talls...en fi, potser surt més a compte si s’hi va en colla, perquè es poden tastar més coses pel mateix preu. A més de la quantitat i el preu, la qualitat també era molt bona. L’única pega, que deu sortir en alguna guia turística perquè estava ple d’estrangers.

Restaurante las Piletas: C/ Marqués de Paradas 28. Entre la Maestranza i l’antiga estació de rodalies. No era barat, però era un restaurant, i per tant, assumírem que el preu havia de ser més elevat. El peix que vam menjar de segon era magnífic, tant el llobarro amb allada com el lluç a la vasca: fresquíssims tots dos, magníficament cuinats i vestits. De primer vam menjar amanida mixta, molt abundant i colorida, i sardinetes, ai las, que ens pensávem que serien fregides i eren de llauna. Les van servir amb uns tomàquets frescos i uns bitxos en vinagre, però no hi havíem anat a menjar de llauna, per molt bo que fos el que sortís de la llauna. De postres, tocinillo de cielo, molt bo, però prou suau com per poder-lo acabar desprès d’un àpat copiós. Si podeu superar menjar envoltats de caps de toro, divises, ferros, programes i cartells taurins de totes les époques, la camisa de Manolete i la Macarena, és un lloc molt recomanable.

Taberna Miami, colmao trianero. San Jacinto 21 (Triana). El nom i la decoració no inspiren confiança, però si que la inspira el fet que la majoria de públic sigui local. No pot estar més ben situada, seguint el carrer que continua el pont de Triana. El preu és molt econòmic (una safata de peix fregit variat d’uns 50 cm de llarg, plena a vessar, costa 10€), el gènere és fresc i molt bo, i el personal és amable i atent. Aquest sí que no us el podeu perdre, si aneu a Sevilla.

2 comentaris:

Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.