LES VEUS DEL PAMANO
Jaume Cabré és un autor que he llegit bastant. Em solen agradar els seus llibres, però em va apassionar Senyoria, potser pel protagonista (un jutge corrupte), potser per l’època (finals del 1700), potser pel lloc on transcorre l’acció (el barri de Ribera de Barcelona).
Les Veus del Pamano m’ha agradat moltíssim. Tota la trama gira en torn d’uns fets succeïts en un poble del Pallars, acabada la guerra incivil. Hi surten maquis, feixistes, gent vençuda i gent que ha vençut sense convèncer, un marbrista que fa làpides i filosofia, una senyora de casa bona que tots hem conegut, i un mestre atrapat per les circumstàncies, i també una mestra que troba, en l’actualitat, uns quaderns amagats a la vella escola de Torena, que expliquen aquests fets.
Els dos personatges principals, l’Elisenda Vilabrú (la senyora rica) i l’Oriol Fontelles (el mestre) son d’una complexitat extraordinària, sobretot el darrer, ple de llums i ombres i contrallums. Potser el personatge més pla és el falangista Valentí Targa, però un dolent de manual i sense fissures és un bon contrapunt a tants secrets com amaguen els altres personatges.
L’única cosa que es fa feixuga és l’anar endavant i endarrera de l’acció, que, al principi, fa que ens perdem entre tants personatges. És aconsellable fer-se’n un petit esquema, i fins i tot s’agrairia que hi fos en futures edicions.
Però aquest moviment de l’acció fa que els punts d’intriga, com el destí de la filla de l’Oriol Fontelles, el del Ventureta, o com va morir l’Oriol Fontelles, es resolguin sempre ben amunt.
En resum, una bona història, ben narrada, ben vestida, i ben poblada. Literatura de la bona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.