UN GOS

Novel.la d'Alejandro Palomas. En realitat és la continuació de "Una mare", i s'hi retroben personatges, però no cal haver-la llegit primer.

En Fer, desprès d'un dinar familiar per donar la benvinguda a la sogra de la seva germana, es troba a la seva mare, acompanyada de la seva gosseta, mentre espera en una cafeteria una trucada que, més endavant sabrem, és del veterinari del seu gos. El gos ha estat atropellat, i durant l'espera coneixerem les angoixes de la família, les ferides diverses dels seus membres, els dols mal resolts, la solitud, els recursos més o menys afortunats per enfrontar-se al dolor, i les seves diverses históries individuals i familiars.
En Fer és un simple narrador, però els personatges que l'envolten, sobretot el de la mare, són profunds i complexos, i a estones els estimem i a estones els odiem, com a la nostra pròpia família.

Un llibre en definitiva, sobre ferides no tancades i cicatrius diverses, i sobre com un animal és també familia, i cohesiona el grup  i cura als individus.

Molt recomanable.

ERA MEDIANOCHE EN BHOPAL

La matinada del 2 al 3 de desembre de 1984, la ciutat de Bhopal, a l'Índia, va patir el que encara és el pitjor accident químic de la história: més de 2.500 persones van resultar mortes i més de 100.000 afectades per l'emanació de gasos verinosos de la planta de pesticides de Union Carbide.

El llibre és el relat periodístic de la tragèdia, que agafa com a fil conductor una família de barraquistes que va resultar afectada. Comença amb la construcció de la planta, i les grans esperances dels enginyers agrónoms que volien duplicar les collites dels agricultors pobres, i dels executius de Union Carbide que volien fer negoci, i ens va relatant la suma de petites negligències, errors i males decisions que va portar a la tragèdia.
Estalvi en seguretat; unes autoritats que, en comptes de desallotjar les barraques enganxades als murs de la fábrica, van atorgar escriptures de propietat per populisme; mala formació dels treballadors; mal manteniment d'una fábrica que no donava el rendiment esperat; l'excessiu emmagatzematge dels ingredients del pesticida;  un festival de poesia i una conjunció astral especialment favorable als casaments, la resistència a dir la composició exacta del gas verinós per por a l'espionatge industrial...tot plegat va ser la suma d'ingredients necessària per a la tempesta perfecta.
Els autors es van implicar fins al punt de recaptar fons i engegar projectes per ajudar a les víctimes; Union Carbide va pagar una indemnització ridícula al govern de l'India,   i els més de 150.000 malalts crónics i 520.000 supervivents necessiten encara ajut, i fins i tot els seus descendents paguen les conseqüències de l'enverinament massiu.

THE FIFTH ELEPHANT

Aquesta és la 24ena novel.la del MónDisc. En ella, la Guàrdia de la Ciutat d'Ank-Morpork incorpora una secció de Trànsit, i un nou sistema de missatgeria, els Clacks, que substituirà als coloms.
A més, es produeix l'estrany robatori de la réplica de l' Scone de Pedra ( sátira de la Pedra de Scone) que, en la seva versió autèntica, és imprescindible per a coronar al rei dels nans.
Samuel Vimes es nomenat ambaixador al remot país d'Überwald, habitat per nans, trolls, vampirs i homes llop, i hi ha d'anar a negociar les importacions de greix. Überwald té grans dipósits subterranis de greix, des que el cinqué elefant del títol, un dels que sostenien el món sobre la tortuga, va relliscar i va caure en aquell racó de MónDisc.
En aquest volum, Pratchett satiritza els contes de terror i les llegendes d'Europa central; els costums i rituals de la reialesa, els pous de petroli, i fins i tot els moviments d'abstinència de l'alcohol. He de dir que potser hi predomina la intriga i la investigació criminal, però té moments brillants, com unes dues o tres pàgines que són una deliciosa paródia del teatre de Chéjov.
I com sempre en Pratchett, hi ha una segona lectura. La paradoxa de Teseu, un antiquíssim enigma filosófic, és una de les claus per a resoldre el misteri de la pedra robada.

You did something because it had always been done, and the explanation was "but we've always done it this way." A million dead people can't have been wrong, can they?

-- (Terry Pratchett, The Fifth Elephant)

---

Sam Vimes could parallel process. Most husbands can. They learn to follow their own line of thought while at the same time listening to what their wives say. And the listening is important, because at any time they could be challenged and must be ready to quote the last sentence in full. A vital additional skill is being able to scan the dialogue for telltale phrases such as "and they can deliver it tomorrow" or "so I've invited them for dinner?" or "they can do it in blue, really quite cheaply."

-- (Terry Pratchett, The Fifth Elephant)

EL FIN DEL HOMO SOVIETICUS

Llibre de testimonis escrit per Svetlana Alexéievich, premi Nobel de Literatura, que, armada amb una gravadora i una llibreta, va recórrer territoris i escenaris de l'antiga URSS per a mostrar com n´es de difícil haver nascut soviétic i ser rus.
Desprès de setanta anys de marxisme-leninisme, el sistema s'enfosa, i per descomptat arrossega a molta gent amb ell. Els anys d'adoctrinament i control del pensament han donat com a resultat un sistema d'herois i dolents, uns valors, i una manera de fer i pensar que està imbrincada en la personalitat dels que hi van viure.
Testimonis del Gulag (víctimes i botxins), deportats, supervivents de la neteja étnica, de les guerres i del terrorisme, familiars de suicides, militars, antics professionals qualificats que sobreviuen com poden...el llibre està farcit d'autèntiques històries de terror. La perestroika va ser, per a ells, com una privamera estroncada, que va deixar pas als bandits que tot ho han devorat.
L'homo sovieticus, doncs, sembla ser bastant naïf, i sembla inadaptat a l'actual individualisme.

Una obra fonamental per a entendre l'abast de l'enfonsament de la Unió Soviética.

RAISING STEAM

Quarantena novel.la del Món Disc, i la darrera en ser publicada abans de la mort de Terry Pratchett.
Un jove enginyer de Sto Lat ha inventat una màquina anomenada Locomotiva, que funciona amb vapor, i trobarà un inversor en Harry King, un magnat dels residus i les escombraries.
Lord Vetinari, al seu torn, considera de vital importància l'invent, i nomena Moist Von Lipwig, antic estafador reconvertit, com a representant d'Ank-Morpork, per afavorir el desenvolupament del traçat del nou ferrocarril.
No obstant, un grup de nans fonamentalistes (i ludistes) posaran en perill el ferrocarril amb els seus atemptats, i amb un cop d'estat contra el rei dels nans, al que caldrà ajudar a recuperar el tron, però que potser amaga alguna sorpresa.
Les crítiques per a aquest llibre diuen, veladament i amb molta cura, que l'Alzheimer ja havia començat a fer mal a Sir Terry. Per mi, si us agrada la saga, llegiu-lo. Hi trobareu personatges coneguts, amb els que és un plaer retrobar-se, i les habituals dosis de paródia, humor i reflexió seriosa.

“the queen appeared as innocent as one of those mountains which smoke a little, and then one day end up causing a whole civilization to become an art installation” 
― Terry Pratchett, Raising Steam

“Bandits and governments 'ave so much in common that they might be interchangeable anywhere in the world...” 
― Terry Pratchett, Raising Steam

CUANDO DIOS APRIETA, AHOGA PERO BIEN. CÁNDIDA, MEMORIAS DE UNA ASISTENTA

La primera cosa a dir sobre aquesta biografia de la seva assistenta que Guillermo Fesser escriu és que em sembla terriblement inadequat situar-la en la secció d'humor de qualsevol llibreria.

La segona, que estic completament d'acord amb aquesta ressenya que he trobat al blog El Bibliófilo Enmascarado, i aquí us deixo l'enllaç:

http://www.bibliofiloenmascarado.com/2012/12/28/resena-cuando-dios-aprieta-ahora-pero-bien/

Intentaré no repetir els seus arguments, més que res perquè jo sí que m'he acabat el llibre, i la cosa no millora.

Cándida és una dona que tota la vida a treballat com a dona de la neteja. Els seus orígens familiars són de misèria absoluta, i això genera una manca d'oportunitats que fa que no tingui cap educació formal. Però és que, com que la seva situació personal continua sent de misèria, els seus fills també pateixen aquesta manca d'oportunitats. Fills drogoaddictes que acaben amb esquizofrènia paranoide, fills que entren i surten de la presó, fills als que ella ha de deixar a la inclusa perquè no els pot criar, un marit maltractador, una mare abusiva,...un tip de riure, vaja.
La suposada gràcia del llibre és la manera de parlar de Cándida, barrejant frases fetes i pronunciant malament les paraules que son una mica complexes. Doncs mira, tampoc té gràcia, perquè el que ens està explicant és una veritable tragèdia, que passava en aquella época i que continua passant, en major o menor escala, a molta gent que viu en la misèria.
Intentar colar això com a novel·la picaresca encara em sembla més lamentable, perquè mira, que la gent fos miserable fins a la indigència al segle XVI o XVII encara, però avui dia em sembla intolerable.
Més enllà de l'interès documental, em sembla que aquest llibre pateix d'un error d'enfoc gravíssim, que potser és degut a una certa superioritat intel·lectual, o a una simple manca de la més elemental sensibilitat.
A més es veu que se'n va fer una pel·lícula.
Per si algú tenia algun dubte, no el recomano en absolut.

LA GLOIRE DE MON PERE

Aquest llibre de títol amb ressonàncies "chiquitianes" és un relat autobiogràfic de Marcel Pagnol, escriptor, cineasta, dramaturg i traductor francès (1845-1974).

Part d'una sèrie de tres llibres sobre records de la infantesa, se centra en el casament d'una tieta i el lloguer per part de tiets i pares d'una casa al camp, on passar-hi el bon temps. El títol fa referència a una anècdota de caça, en aquell moment vital en que el fill se'n adona que potser el pare no és perfecte i necessita un cop de mà per a assolir la glòria.

Redactat en un to amè, d'avi que explica batalletes als néts, es llegeix bé, té moments tendres i d'altres divertits, i m'ha fet descobrir un autor que desconeixia. Com a curiositat, existeix una adaptació cinematogràfica.