dijous, 13 d’octubre de 2016

ERA MEDIANOCHE EN BHOPAL




La matinada del 2 al 3 de desembre de 1984, la ciutat de Bhopal, a l'Índia, va patir el que encara és el pitjor accident químic de la história: més de 2.500 persones van resultar mortes i més de 100.000 afectades per l'emanació de gasos verinosos de la planta de pesticides de Union Carbide.

El llibre és el relat periodístic de la tragèdia, que agafa com a fil conductor una família de barraquistes que va resultar afectada. Comença amb la construcció de la planta, i les grans esperances dels enginyers agrónoms que volien duplicar les collites dels agricultors pobres, i dels executius de Union Carbide que volien fer negoci, i ens va relatant la suma de petites negligències, errors i males decisions que va portar a la tragèdia.
Estalvi en seguretat; unes autoritats que, en comptes de desallotjar les barraques enganxades als murs de la fábrica, van atorgar escriptures de propietat per populisme; mala formació dels treballadors; mal manteniment d'una fábrica que no donava el rendiment esperat; l'excessiu emmagatzematge dels ingredients del pesticida;  un festival de poesia i una conjunció astral especialment favorable als casaments, la resistència a dir la composició exacta del gas verinós per por a l'espionatge industrial...tot plegat va ser la suma d'ingredients necessària per a la tempesta perfecta.
Els autors es van implicar fins al punt de recaptar fons i engegar projectes per ajudar a les víctimes; Union Carbide va pagar una indemnització ridícula al govern de l'India,   i els més de 150.000 malalts crónics i 520.000 supervivents necessiten encara ajut, i fins i tot els seus descendents paguen les conseqüències de l'enverinament massiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.