dilluns, 15 de febrer de 2010

SABER PERDER


Novel·la de David Trueba, que corria per casa feia temps i que finalment he llegit. Quatre personatges: Sylvia, una adolescent que fa 16 anys i que tindrà un accident que li canviarà la vida; el seu pare Lorenzo, amb qui viu des de la separació, que acaba de cometre un assassinat. L’avi, Leandro, professor de piano que cuida a la seva dona malalta i desenvolupa una obsessió per una prostituta. I finalment, Ariel, un futbolista argentí que arriba a Madrid per jugar i que no aconsegueix conquerir el cor dels aficionats.

Les quatre històries s’entrellacen per formar-ne una de sola. El llibre està ben escrit, els personatges ben tractats i ben dibuixats, incloent-hi els secundaris, i en general en podria recomanar la lectura si no fos que no m’ha agradat a pesar de tot això.

M’ha cansat una mica l’estil de narrar-ho tot, com si fos un guió: sembla que David Trueba vulgui fer cine amb les paraules. I tampoc no m’ha agradat que, al final, el títol resulti premonitori, una mica com si una novel·la d’Agatha Christie es titulés “El asesino es el mayordomo”. Potser no he empatitzat gaire amb els personatges, sobretot amb Lorenzo i Leandro.

Reconec, però, els seus mèrits objectius, i us encoratjo a que opineu per vosaltres mateixos.

2 comentaris:

  1. Montse,
    Jo crec que també el tinc per casa sense llegir... però és clar, entre el títol (que ja pot ser quelcom indicatiu), però també el teu post... el final ja el tinc clar !!!

    ResponElimina
  2. A vegades, en literatura, no importa tant el final com el camí que ens hi porta. Vull dir que un final pot ser previsible, però l'autor ens hi sap dur de manera que dubtem o fins i tot estiguem segurs de que serà un altre.
    En aquest cas, però, reconec que no hi he entrat gens, en el llibre.

    ResponElimina

Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.