dijous, 25 de febrer de 2010

HOMENATGE A ESPRIU

Amb un cert retard em sumo a l'homenatge generalitzat que la bloguesfera literària li ha fet a Salvador Espriu.
Reconec haver-lo llegit molt, tot ell, fa molts anys, i que ha estat un autor que m'ha influït molt com a lectora i com a persona. En un altre país seria el T.S. Eliot nacional; en el nostre, on tenim un poble amb dos castells que no surt en cap guia turística, el tenim oblidat injustament. Potser també tenia "crosta", Espriu? Contra l'oblit, i com a mostra, un botó, un poema seu.

SEMPRE PUC GUARDAR COSES AL TEU ARMARI

Com que sóc endreçat i tinc prou ordre,
en la teva compassió a estones deso
la roba molt gastada del meu sofriment.

Has vist com surt del somni la carrossa,
o sempre llum de tarda a la muntanya,
o un vell record de menta als llavis morts?

Oh, els meus arbres, els meus ulls
parats en oració damunt les cimes
daurades, sense vent! Tot m'era
camí d'ample demà, i només veia
rostres dels ja damnats, però em sentia
segur senyor del temps. Els llibres
m'obrien una inútil saviesa
sense amor, i jo somreia,
cruel príncep, a la festa de la nit.

Escolta, compta ara els passos
d'un orb, el batec feble
del cor que m'he guanyat dintre la fosca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.