dilluns, 14 de setembre de 2009

FONDA NASTASI


A Lleida, dir Nastasi és una aposta gairebé segura per menjar bé. I dic gairebé perquè recordo haver-hi menjat un fricandó bastant deficient, fa uns quants anys, però aquesta ha estat, per sort, l’excepció.
Els locals que conec son la Fonda i el Nou Forn. El primer, més gran però amb un munt de salons i salonets que donen l’aparença de no massificat; el segon, amb una decoració afrancesada i més recollit.
Curiosament per un restaurant de terra ferma, a cal Nastasi el peix s’hi toca molt bé, millor fins i tot que la carn. En la darrera visita, que va ser a la Fonda, tots els comensals ens vam decidir pel menú. Com a entrant es podia triar entre crema de nécores, vichissoise o gazpacho. Correctes tots ells, potser un pèl salada la vichissoise. Com a primer, duien el pica-pica del dia, que a més era misteriós perquè no t’explicaven en què consistia. Van portar pernil amb pa de coca, cargols (o millor dit “caragols”, que estàvem a Lleida) i un rissotto de bolets. Força bé, si no fos que de quatre comensals, a dos no ens agraden els cargols, i un de nosaltres havia demanat arròs de segon plat. Cal ser just, però, perquè ens van canviar immediatament el rissoto per un plat de peixet fregit, quan ens vam queixar.
Pel que fa als segons, tots vam demanar peix: bacallà de la casa, molt bo però potser una mica escarransit; clatell de lluç estil Orio, abundant, fresc i ben cuinat; llobarro amb salsa de figues i bolets, no apte si no us agrada la nata, però molt encertat en quant a combinació de sabors i molt ben equilibrat; i arròs de peix, força il·lustrat, gustós i fi alhora, i molt abundant.
Les postres es van deixar inacabades per impossibilitat material: el brownie era excel·lent, el tiramisú era molt suau i gairebé sense café, i el pastís rus era bo, però massa espès i servit sense gairebé salsa que l’amorosís.
La broma, amb cafès, va sortir per uns 30€ per barba. Cal dir que és dels restaurants que, només arribar, et porten unes olives i un paté de pebrots per distreure’t, i ho acompanyen d’un còctel de benvinguda, en aquest cas un mojito.

Potser no és un lloc per anar-hi cada dia, però per una excursió gastronòmica a LLeida, és molt recomanable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.