CUANDO DIOS APRIETA, AHOGA PERO BIEN. CÁNDIDA, MEMORIAS DE UNA ASISTENTA

La primera cosa a dir sobre aquesta biografia de la seva assistenta que Guillermo Fesser escriu és que em sembla terriblement inadequat situar-la en la secció d'humor de qualsevol llibreria.

La segona, que estic completament d'acord amb aquesta ressenya que he trobat al blog El Bibliófilo Enmascarado, i aquí us deixo l'enllaç:

http://www.bibliofiloenmascarado.com/2012/12/28/resena-cuando-dios-aprieta-ahora-pero-bien/

Intentaré no repetir els seus arguments, més que res perquè jo sí que m'he acabat el llibre, i la cosa no millora.

Cándida és una dona que tota la vida a treballat com a dona de la neteja. Els seus orígens familiars són de misèria absoluta, i això genera una manca d'oportunitats que fa que no tingui cap educació formal. Però és que, com que la seva situació personal continua sent de misèria, els seus fills també pateixen aquesta manca d'oportunitats. Fills drogoaddictes que acaben amb esquizofrènia paranoide, fills que entren i surten de la presó, fills als que ella ha de deixar a la inclusa perquè no els pot criar, un marit maltractador, una mare abusiva,...un tip de riure, vaja.
La suposada gràcia del llibre és la manera de parlar de Cándida, barrejant frases fetes i pronunciant malament les paraules que son una mica complexes. Doncs mira, tampoc té gràcia, perquè el que ens està explicant és una veritable tragèdia, que passava en aquella época i que continua passant, en major o menor escala, a molta gent que viu en la misèria.
Intentar colar això com a novel·la picaresca encara em sembla més lamentable, perquè mira, que la gent fos miserable fins a la indigència al segle XVI o XVII encara, però avui dia em sembla intolerable.
Més enllà de l'interès documental, em sembla que aquest llibre pateix d'un error d'enfoc gravíssim, que potser és degut a una certa superioritat intel·lectual, o a una simple manca de la més elemental sensibilitat.
A més es veu que se'n va fer una pel·lícula.
Per si algú tenia algun dubte, no el recomano en absolut.

LA GLOIRE DE MON PERE

Aquest llibre de títol amb ressonàncies "chiquitianes" és un relat autobiogràfic de Marcel Pagnol, escriptor, cineasta, dramaturg i traductor francès (1845-1974).

Part d'una sèrie de tres llibres sobre records de la infantesa, se centra en el casament d'una tieta i el lloguer per part de tiets i pares d'una casa al camp, on passar-hi el bon temps. El títol fa referència a una anècdota de caça, en aquell moment vital en que el fill se'n adona que potser el pare no és perfecte i necessita un cop de mà per a assolir la glòria.

Redactat en un to amè, d'avi que explica batalletes als néts, es llegeix bé, té moments tendres i d'altres divertits, i m'ha fet descobrir un autor que desconeixia. Com a curiositat, existeix una adaptació cinematogràfica.

VENGEANCE

Interessantíssim relat de la operació contraterrorista, orquestada pel govern d'Israel, que va seguir al famosos i desgraciat atemptat contra atletes israelians als Jocs Olímpics de Munich.

George Jonas recull el testimoni de l'agent que va dirigir la operació. A diversos agents se'ls va encarregar la formació d'un equip que havia de moure's per Europa, amb una llista d'objectius, relacionats segons sembla amb el terrorisme pro palestí, a eliminar.
Steven Spielberg en va fer una pel·lícula, Munich, encara que no va ser del tot fidel al relat periodístic. Relat que ha estat discutit, tant per israelians com per palestins, cosa que, al meu entendre, li dóna bastants visos de veracitat.

Està narrat com una novel·la policíaca, de manera que no es pot deixar de llegir, i a més, no estalvia els clarobscurs de la missió: morts de companys, operacions fallides, i gent que viu del terrorisme, venent informació i "logística" al millor postor.

També és d'interès el desengany del protagonista, no tant amb la operació contraterrorista, que troba perfectament justificada, com amb els politiqueigs, la burocràcia, i la classe dirigent d'Israel, que, com a tot arreu, se'n aprofita de la bona fe i del patriotisme de la gent per fer-los servir com a carn de canó.

En els contres, l'autor es pro israelià sense fissures. Cal dir, però, que no se'n amaga en cap moment, així que ja sabem a qué juga. I que també justifica les operacions contraterroristes, dient que els seus autors se situen en una categoria moral superior a la dels terroristes, Que ja és dir. Personalment crec que un estat democràtic ( i Israel, amb totes les seves limitacions i tot i que a alguns els hi pesi, ho és) no és pot posar mai al nivell dels terroristes, fent el que ells fan.
Tot i els peròs, també és interessant sentir una veu diferent, per variar de tanta retòrica pro palestina, a vegades excessivament complaent.

ELS PROMESOS

Alessandro Manzoni ens narra la historia de Renzo i Lucia, que es volen casar, però no poden perquè el poderòs Don Rodrigo prohibeix al capellà que els casi. La noia acut a un frare caputxí a demanar auxili, i el noi ha de fugir.
L'acció transcorre en una época convulsa de la história d'Itàlia, amb la fi del domini espanyol de la Llombardia, bandolers, epidèmies i una revolta popular.
A pesar del llenguatge arcaix, retrata una época interessant de la que sabem molt poc; al final, no ens queda clar si l'época és el marc de la história d'amor, o a l'inrevés.

QUAN EN DÉIEM XAMPANY

Rafael Nadal ens conta la seva saga familiar de fabricants de taps de suro, iniciada amb Francisco Oller, que emigrarà a  Reims i fundarà la indústria.
Els seus fills seran continuadors del negoci, de diverses formes.
La investigació familiar de l'autor retrata una época i lloc concrets, i fa interessant i universal el cas particular de la seva família.

AMAZING DISGRACE

James Hamilton-Paterson ens presenta un protagonista que fa de "negre" per a famosets que volen publicar llibres. En aquesta ocasió, li toca fer la biografia de Millie Cleat, marinera amb un sol braç que ha fet la volta al món. Convertida en heroïna nacional però en realitat insuportable senyora que posa la seva ambició personal per davant de tot, inclosa una importantíssima investigació científica.
El protagonista és subjecte de tota mena de desgràcies, com els efectes secundaris d'una pócima per a engrandir el penis, o la desastrosa visita a casa d'un director d'orquestra al que admira.
A més, trobem que és aficionat a cuinar coses poc ortodoxes, que la seva veïna ha desaparegut misteriosament, i un agent immobiliari poc escrupolós.
El llibre es divertit i entretingut sense més pretensions.

EL ORIGEN PERDIDO

Matilde Asensi ens porta aquesta ficció històrica, en la que el protagonista, un hacker reconvertit en empresari, ha de buscar la cura per a una misteriosa malaltia que ha deixat al seu germà com un vegetal.
El germà estava investigant sobre els antics inques, i el protagonista seguirà el fil fins a la selva amazònica.
Entretinguda i ben documentada, ens dona una solució de ficció al misteri de la civilització incaica, que va desaparèixer sense deixar rastre, abans de l'arribada dels espanyols.