MEN AT ARMS

Un nou llibre del mai prou reconegut i ara enyorat Terry Pratchett.
En la 15 novel.la del Món Disc, i segona de la Guàrdia, una facció de l'aristocràcia, liderada per Edward D'Eath, vol restaurar la monarquia per recuperar el poder perdut.
El capità Carrot, fill adoptiu de nans, resulta ser-ne l'hereu legítim, encara que no està gaire interessat en ser el nou monarca.
Al mateix temps, el capità Vimes es prepara per al seu casament amb lady Sybil Ramkin, i per passar a formar part d'aquesta aristocràcia que li queda tan lluny. Mentrestant, lluita perquè la Guàrdia tingui major diversitat, incorporant-hi nans, trolls i fins i tot una dona llop.
Mentrestant es produeix una sèrie de misteriosos assassinats, que Lord Vetinari prohibeix investigar, per assegurar-se que, efectivament, siguin investigats.
A destacar el contrast entre Carrot, l'honestedat en persona, i el més curtit capità Vimes. Per la resta, una bona parodia de les novel.les policíaques.

“Dwarfs were not a naturally religious species, but in a world where pit props could crack without warning and pockets of fire damp could suddenly explode they'd seen the need for gods as the sort of supernatural equivalent of a hard hat. Besides, when you hit your thumb with an eight-pound hammer it's nice to be able to blaspheme. It takes a very special and strong-minded kind of atheist to jump up and down with their hand clasped under their other armpit and shout, "Oh, random-fluctuations-in-the-space-time-continuum!" or "Aaargh, primitive-and-outmoded-concept on a crutch!” 
Nans i religió

“If you had enough money, you could hardly commit crimes at all. You just perpetrated amusing little peccadilloes.” 

EL POETA DEL POBLE

Novel.la d'Andreu Carranza sobre la biografia d'un dels poetes nacionals catalans, Jacint Verdaguer.
Comença amb els anys d'estudi d'un capellà de família pobra, ajudat pels tiets que tenen una mica més de possibles, i continua amb el seu ascens a confessor del Marqués de Comillas, un dels homes més poderosos de l'época, al que es retrata com una ànima senzilla, que no és conscient de les intrigues al seu voltant.
Verdaguer se situa en mig d'aquestes intrigues i acaba perdent-ho tot i a tothom. Aquí és ajudat, paradoxalment, per l'esquerra anticlerical i pels mateixos pobres als que havia ajudat quan administrava les almoines de Comillas, però poca cosa es pot fer més enllà de procurar-li una mort digna.
Home de paraula, figura controvertida, incòmoda per a tothom, en algun moment dubtareu de la seva salut mental, i també de que fos tan innocent com sembla que, efectivament, va ser. Sens dubte, però, va ser un gran personatge, renovador del llenguatge literari, i figura a reivindicar.
Cal destacar, com a punt que pot grinyolar, el vocabulari arcaitzant, sobretot en la narració de la primera part, però a favor de l'autor cal destacar que l'exhibició de coneixements que se sol fer en aquest tipus de llibres és modesta i queda ben integrada en la història.