MORE FOOL ME

Tercera entrega de les memòries de Stephen Fry.
Autor, guionista, actor, director d'interessants documentals sobre SIDA, homofòbia o  trastorn bipolar, presentador de TV, lector d'audiollibres, i cul inquiet en general.
Culte, intel·ligent i sensible, a més de ferotge crític de si mateix, sempre és un plaer llegir-lo o escoltar-lo. Però la suma global del llibre és decebedora; anem a pams.
Comença amb un resum de les seves anteriors biografies, una mena de "en anteriores capítulos...", massa llarg per als qui els han llegit, i massa curt per als que no. Setanta pàgines, més o menys.
Segueixen unes cent pàgines que son el millor del llibre, centrades en la seva etapa de cocainóman, però trufades d'anècdotes que desdramatitzen el tema.
A partir d'aquí, tenim la sensació de que Fry es cansa, o ha d'entregar el llibre a temps i amb un determinat número de paraules, i es dedica a transcriure els seus diaris de l'època, que no tenen cap interès.
Tenim, doncs, una mostra de la seva brillantor durant 100 pàgines, i una darrera part que fluixeja escandalosament. Decep perquè sabem que Fry és capaç de fer-ho millor, i perquè és molt més personal a Out There o a The Secret Life of The Manic Depressive, dos dels seus documentals que podeu trobar a Youtube sense haver de pagar els 20 euros més o menys que costa el llibre en tapa tova.
En fi, els seus fans estimem al bo de l'Stephen igualment...

FLAWED DOGS

Novel.la de Berkleley Breathed, més conegut com a il·lustrador. El gos de raça d'una família és expulsat degut a la gelosia d'un altre gos que ja hi havia en la família. 

Cant a la bondat i noblesa del gos, no li estalvia cap misèria al protagonista : l'abandonament, un malentès amb l'agressivitat, la investigació en laboratoris, la gossera-dipòsit, fins al moment de revenja cap al "gos dolent" en forma d'aparició del gos expulsat i una tropa d'animals desnonats a l'exposició canina.

Força dur tot i ser literatura juvenil, es redimeix al final amb un happy ending.

 

LA ESPÍA QUE VESTÍA DE ROJO

Memòries d'Aline Griffith de Romanones, i demostració pràctica de que segueixo llegint-me fins i tot les etiquetes del xampú. A vegades, però, una té una agradable sorpresa, com en aquest cas.

Si podeu superar un llenguatge força viejuno i excessivament florit, trobareu la història de com Aline Griffith es va fer espia,  i com va exercir, a Madrid, durant la Segona Guerra Mundial, en el que sembla que era un niu d'espies on ningú estava per orgues i on podies morir fàcilment si t'embolicaves en jocs perillosos. L'interès es manté perquè narra determinats episodis d'història oculta, i també per la recerca d'un agent doble que aporta un toc d'intriga.