Retrobar-se amb Sergi Pàmies és sempre un plaer. En aquesta ocasió els seus contes tenen tints autobiogràfics, per primera vegada, cosa que no es d'estranyar tenint una família tan novelesca com la seva.
Pàmies gasta una sentimentalitat quotidiana, i una tendresa un pèl amarga, que son marca de la casa.
Sabem que no hi haurà finals feliços, però tot i això els seguim buscant...en els seus contes i en la vida.
En definitiva, quotidianitat feta material literari de primera.
Pàmies gasta una sentimentalitat quotidiana, i una tendresa un pèl amarga, que son marca de la casa.
Sabem que no hi haurà finals feliços, però tot i això els seguim buscant...en els seus contes i en la vida.
En definitiva, quotidianitat feta material literari de primera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris son benvinguts, però si ets spam t'enviaré un malefici.