Podria dir que “me’l imachinava més gran”. Aquest supervendes que, segons diuen, ha estat la base del moviment dels indignats, et deixa amb ganes de més, com un aperitiu, però a diferència de l’aperitiu, desprès no hi ha res.Gairebé hi ha més substància en el próleg de JL Sampedro, o en la biografia de l’autor que acompanya totes les edicions.
Hessel es limita a enumerar algunes de les raons per a la indignació i la insurrecció pacífica, que no aprofundeix gaire. Se’l ha acusat de pamfletari: la veritat, crec que no arriba ni a això. Esperem que el seu següent llibre aprofondeixi en aquestes idees i el seu desenvolupament.
Però, personalment, em sembla molt més provocador el documental “Inside job” (on veiem que tots els “dolents” estan ara a l’administració Obama), i molt més ben documentat i desenvolupat en quant a tesi.
De Hessel en queden algunes frases amb les que no podem sinó estar d’acord, però poca indignació desperta si no veníeu indignats de casa.
BOna crítica, Montse. Crec que la qualitat del document el fa molt superior, però diríem que per un públic avorrit per l'economia és més fàcil tocar conceptes més genèrics com els que tracta en Hessel qui, en tot cas, ha escrit això des d'un status allunyat del que "gaudeixen" els indignats.
ResponElimina